entrada 456 (any 2)

Avui les erices cabrejades deuen estar contentes, crec que han tancat un altre simpòsium pro els drets de les dones, i el zetapedator hi ha anat per tal de sortir a la foto tot omplint-se la boca de que no hi haurà cap rebaixa en el pressupost per aquestes faràndules, ell i tota la cohort de fèmines del seu gabinet en pro d’un mon, millor, més just, i agradable de viure-hi... bé, de fet (i com a opinió personal),crec que si decidissin abandonar la política i deixar el tema en mans més preparades ens aniria força millor, fa uns dies en un blog (diria més, en un bon bloc), llegia sobre el cas de les mares de lloguer als EUA, posteriorment vaig veure un reportatge d’unes mares de lloguer a la Índia (i que gràcies a la transacció havien pogut assegurar un futur per la resta dels seus fills), i avui mentre destripàvem el mon algú ha tret el tema dels avortaments, i òbviament les erices cabrejades del local han dit allò de “nosaltres parim nosaltres decidim”, ahhhh, valentes paraules, però que pensarien si les seves parelles sota el crit de “jo els guanyo jo me’ls gasto” o “jo vull i puc i aleshores faig” (frase aquesta que les erices cabrejades també han agafat com a eslògan seu), decidissin que tal com les dones tenen necessitat de llibertat individual, els homes també la podrien necessitar, i aleshores un ha plantejat el tema des d’un punt de vista que ho ha lligat tot, el personatge ha proposat que les dones que es quedin embarassades i no vulguin la criatura, doncs res, que la tinguin i després rebin una compensació econòmica per part de l’estat, i l’estat després pot col•locar els nens amb pares que els vulguin adoptar, possiblement no sigui del tot just, ja que qui tingui capacitat podrà tenir el nen i qui no ho haurà de fer com fins ara, però el mon no es distingeix precisament per ser just... i fet i fotut, es solucionen dos problemes, per un costat el fet de cobrir una necessitat (que hi ha persones que volen adoptar), i segon evitar el trauma que segons totes les erices suposa un avortament, però ahhh, senyors, les erices allí presents no han trigat a titllar de masclista, inhumà i mercantilista el tema, i no he pogut evitar el somriure al pensar el “poc mercantilistes” que havien sigut els seus divorcis (pels aspergen, aquest ha estat un comentari irònic), i s’han enrocat en el tema que si elles pareixen elles poden decidir, i que cap home els hi ha d’explicar el que han o no han de fer amb el seu cos... arribats a aquest punt els mascles presents han decidit que ja no treia a res continuar la discussió, perquè no val la pena discutir quan una de les parts es creu amb la veritat absoluta, i el problema és que forces de les erices pel senzill fet que algunes vegades se les han escoltades i se’ls hi han fet cas es creuen que ara poden decidir sobretot i fer-ho complir, com deia aquell ens trobem en la dictadura dels fets passats, tot i que jo que porto forces segles caminant per aquest mon, i si voleu que us sigui sincer us podria dir que no us ha anat tan malament en el passat... i veient el present possiblement força millor que el futur que us espera, que en el cas que sigui un desastre recordeu que les dones no hi ha tingut res a veure, i si surt bé (per casualitat), serà gràcies a elles... de fet no hi ha tonto més perillós que aquell que es creu savi (per cert he dit tonto, no tonta, no s’esvalotin les erices)...