entrada 452 (any 2)

Tinc un conegut que sempre està disposat a donar un cop de mà (de mà o del que faci falta...), si mai algú necessita algú que l’escolti el meu conegut s’hi presenta, i amb gust escoltarà tot el que li diguin amb un somriure, i si l’altre part vol al final li farà un breu resum per assegurar-se que ho ha entès tot i donarà la seva opinió, de forma assenyada i comprensible per l’altra part, tot indicant els punts forts i febles de la mateixa i encoratjant a prendre una decisió, per un altre costat si mai algú necessita algú senzillament per estar ell també s’hi presenta és ideal per a dies inoblidables, plans d’allò que sempre s’ha volgut fer però mai s’ha tingut temps o quan s’ha tingut temps no s’ha tingut a ningú amb qui fer-ho (que és el més normal), si per una altra banda busqueu sexe fàcil ell també s’ofereix, les males llengües diuen que és un amant excepcional, així que ja no us dic el que diuen les bones, si mai teniu cap compromís i necessiteu a algú que faci el periple o senzillament ompli una butaca o un espai, ell també vindrà i ho farà de forma òptima, en cas de consells tècnics sobre molts dels problemes diaris ell representa una enciclopèdia quasi que sense fons, i si quelcom se li escapa us ho cercarà per tal de solucionar-vos el problema, és a dir un paio brutalment complert, fa un temps el vaig trobar una nit i després d’unes quantes copes ens vam anar sincerant, “Saps” em va dir “La gent creu que molesta quan demana favors, però en realitat se’ls hi hauria de donar les gràcies, cada cop que ho fan, un descobreix el patètics i mancats que són i com necessiten dels altres per arribar a ser, i és precisament en aquests moments quan valoro el fet que mai he tingut la necessitat ni el desig de demanar res als altres...”, va ser aleshores quan vaig recordar unes paraules dites fa molt de temps: “ J’errais dans un méandre; J’avais trop de partis, trop compliqués, à prendre; J’ai pris... Mais le plus simple, de beaucoup. J’ai décidé d’être admirable, en tout, pour tout!”... suposo que bona part de la gent a qui ha ajudat no els hi faria massa gràcia aquest comentari, però que es pot esperar d’aquells que tenen els problemes “més grans”, les situacions “més complicades”, les opcions “més difícils”, de fet escoltant i creient el que la gent diu un té clar que els problemes petits no existeixen o si existeixen mai són dels que ens expliquen (i no em crec que la gent només expliqui els “grans” problemes, que la gent per tal que se la mirin amb bons ulls i fer un xic de llàstima són capaços d’explicar-vos qualsevol merda), i si voleu fer la prova no teniu més que dir a algú que us expliqui un problema: “Vaja i per aquesta merda de mini problema estàs preocupat”, us asseguro que en el 95% del casos mai més us tornaran a demanar el vostre parer...