entrada 450 (any 2)

Avui mentre esmorzava al human style com diríeu els humans, m'han preguntat si encara estava amb el blog, si us he de ser sincers no va fer massa gràcia en un començament, però avui per avui és una més de les tontades que se'm toleren, doncs si, encara estic amb el blog, tot i no tenir massa clar fins quan... però bé com li he dit al meu interlocutor d'aquest matí els blogs no deixen de ser una merda més dels humans des d'on intentar vendre's i demostrar lo xaxipurilus que uns viuen o lo intel·ligents i dotats per les paraules que en són uns altres, un sistema per crear realitats paral·leles per tal d'amagar les merdavides que els humans acostumen a tenir... tot i que si voleu que us sigui sincers res de nou per algú que porta forces segles veient com perdeu la vida intentant demostrar que sou allò que no sou enlloc de gaudir del que sou... he dit gaudir?, bé, en alguns casos ho hauríem de deixar en: molestar el menys possible mentre espereu que us arribi l'hora, amb el temps he anat afegint blogs que llegeixo cada cop més diagonalment, forces han estat els triats però pocs els interessants, i d'aquí recomanar a aquell que ens diu que ha viscut força que té el messenger petat i que li han reventat i ara no és més que una plataforma des d'on algú envia missatges per tal de veure “certes fotografies”, com em va dir algú que us coneix força bé “Tu deixa que facin, que al final el temps els posa tots en el seu lloc...”, doncs bé, avui mentre esmorzava amb algú com jo hem revisat el personal de la cafeteria, teníem clar que no hi podria haver ningú més com nosaltres, però n'estàvem segurs?, i aleshores el meu acompanyant m'ha dit “Has vist la taula del fons?” “La dels vells que estan esmorzant, monopolitzant el diari i que acaben de descobrir que han guanyat un xic de pasta en la primitiva?”, “Exacte!” m'ha dit amb un somriure, “Imagina que els hi haguessin tocat forces milions, i que la resta se n'hagués adonat... que creus que passaria?, aquí la gent és coneix, vaja que quasi sempre venim els mateixos, i ells foten pinta de guiris... vols dir que els hi quedaria temps per gaudir dels milions?”, no he pogut més que somriure “Mira, els humans fa força temps que s'han empassat lo de l'ordre per tal d'evitar incidents, aquí no tens més que humans civilitzats, que si els hi tires un caramel t'aixequen la poteta i et donen els bons dies...” “Veus, és en dies com aquestos que recordo amb certa nostàlgia quan es guiaven més pels sentiments i menys per la raó... el dia que la raó els va guanyar van esdevenir una pandilla d'avorrits...” “Suposo que ells també creuen que les vaques, els porcs i altres animals dels que s'alimenten també són avorrits” “Touche!” ha dit el meu acompanyant acabant-se el cafè amb llet...