entrada 442-2 (any 2)

Al final el cafè va ser per la tarda, vaig rebre una trucada de l'Enric en la que em deia que li vindria de gust parlar una estona, així que li vaig passar una adreça i vaig sortir de l'oficina, no vaig poder més que deixar anar un “Odiseo ha arribat a Itaca...” les secretàries poden ser el que vulgueu creure, però en realitat donen forces voltes a la majoria dels mortals, així que no van caldre més explicacions (algú em va dir fa segles que demanar explicacions per quelcom que no hem entès, només fa que l'interès que puguem despertar caigui de cop...), ella va aixecar el cap amb un somriure forçat “Doncs que comencin a córrer els convidats...”, el bar on havíem quedar és d'aquells que no necessita ni cartells ni publicitat, té els clients que té i amb aquests en té prou, vaig agafar lloc a la barra mentre fullejava els diaris i mirant al meu voltant (tot descobrint que com sempre no hi havia cap dona al local...), no vaig poder més que deixar escapar un somriure, el cambrer qui ja m'havia llegit el pensament em va contestar “Tens tota la raó, aquest és el darrer reducte d'aquells a qui les feminazis voldríen veure morts i enterrats..” veient als companys de copes suposo que les feminazis i forces altres desitjarien la mort de tots els allí presents, em va arribar un petit escàndol de la porta, no em va caldre girar per saber que l'Enric havia arribat, aquell era un club un xic exclusiu i sense invitació o la presència d'un altre soci els desconeguts no eren massa benvinguts, des de la barra vaig aixecar el braç amb la desaprovació de tots els allí presents i el van deixar passar “Ostres, no sabia que s'havia escapat un goril·la del circ!” vaig deixar escapar un somriure mentre li preguntava que volia per beure, ell va demanar educadament al cambrer un whisky a la pregunta de quin tipus va obrir la boca començant a dir “Un ball...” el cambrer el va fer callar “Miri, aquí tenim la desgràcia de només servir bon whisky, possiblement s'hagi escapat un goril·la del circ, però fins i tot el goril·la aquell sap distingir un senyor d'un trepitjacarrers...” “Va, va, no ens barallarem ara per si el noi vol un uisge beatha o un uisce beathadh, o un whisky combinat o un de malta pur, segur que li oferiràs el que més li agrada, com sempre... i per cert” vaig dir-li a l'Enric “El goril·la és el seu germà”, el cambrer va desaparèixer tot renegant del subnormal que no sabia que era un whisky i d'aquell que coneixent-ho preferia el bourbon, “Així ho has pensat?”, “Si, si, mira gràcies per tot i sobretot per l'oferiment de feina, però he estat parlant amb la Carme...” em va mirar deixant anar un sospir “Si, ja sé que pensaràs que sóc un cabron, però tinc novia... es diu Carme, he parlat amb ella i després d'explicar-li m'ha dit que molt possiblement aquesta no sigui la feina que més em convingui...”, un altre Odiseo esclau dels cants de sirenes... però cadascú pot triar l'infern que més li agradi per acabar-hi cremant, em vaig acabar el bourbon i ell el whisky entre converses i riures, sobretot quan va preguntar si tot el que hi havia penjat per les parets era bo (ell volia dir original) “Ostres, semblen uns veritables encants això...”, a vegades em pregunto el perquè dels vampirs de voler conservar part de la història dels humans com si fos nostre, quan nosaltres per sort o desgràcia no podem gaudir de la nostra pròpia història, ja que tenim massa feina fent-la...

The promise of heaven pushed us right back to hell
turn three sevens into three sixes again
and you laugh at my face when i told you how much it hurts and said
Disarm me with your loneliness just like always before and
deceive me at my emptiness telling me how you love
you keep on tempting me to go on whatever the cost
to witness the prettiest flower in the wicked to dust
so ill break all the rules and this endless game once called love for you
disarm me with your loneliness just like always before and
deceive me at my emptiness
telling me how you love
me with all your heart no more
disarm me with your loneliness just like always before
disarm me with your loneliness just like always before
deceive me at my emptiness telling me how you love me with all your heart your heart no more
tell me how much it hurts my love
tell me how my kiss can change your world
no more
tell me how much it hurts to be alone
now believe that you hurt me with all your heart
no more

Cancó 1
Cançó 2 (versió acústica)