entrada 438 (any 2)

Em vaig girar cap a la veu “Vaja tu sempre amb el do de l'oportunitat...” vaig quedar sorprès de veure'l, “Saps, amb tu el concepte de transvestisme agafa un punt nou...”, ell/a va somriure “Mira, sempre que es pot agafo un continent digne del contingut...” va dir contornejant el cos femení que tenia davant “Mira, si vols dins la botiga hi ha uns miralls on segur que et veus...” ell/a va canviar l'expressió “Vampir no comencem...”, “I a que dec la teva visita?” “Ja ho saps, tu vols quelcom i jo crec que et puc ajudar... tot i que si ho vols fer sol sempre puc...” “Eisss, espera, espera, possiblement si que em pot interessar un xic d'ajuda, tot i que primer voldria saber el que en voldràs a canvi...” ell/a va somriure obertament “No pateixis, no demanaré res que tu no puguis fer...”, no sé perquè no em van tranquil·litzar aquelles paraules, “Ja saps que no em queden masses opcions, així que només puc acceptar el teu oferiment”, aleshores va fer allò que sempre em sorprèn i que per molts anys que passin no em deixarà indiferent, es va acostar a una paret, va treure un tros de guix d'una de les seves butxaques i hi va dibuixar una porta, amb tots els putus detalls un cop feta es va girar: “Bon viatge vampir, dóna records al conill...”, m'hi vaig acostar amb cara d'idiota, com la primera vegada feia ja alguns segles, vaig creure que no passaria res, de fet que es pot esperar d'una senzilla porta pintada amb guix en una paret... vaig estirar la mà agafant el passador i girant-lo, i com en altres vegades aquest va girar, vaig agafar aire mentre l'empenyia, la porta es va obrir i davant meu només la foscor, vaig fer dos passes i tot el mon va canviar... em va costar acostumar-me a la llum però poc a poc tot va anar agafant formes, estava a casa de l'Artur, més exactament a la seva habitació, el vaig veure al llit amb la seva dona al costat, el vaig veure tremolar i amb una suor freda que l'envaïa, ell va despertar a la seva dona... “No et trobes bé?” va preguntar-li ella, “No has passat bona nit”, “No sé, va contestar ell, noto com si tingués una indigestió i dolors al pit i al braç” “I estàs tot suat! i molt freda, segur que et trobes bé?” va dir ella, “No sé...”, ella es va aixecar d'un salt “Vaig a trucar a l'ambulància”, ella va desaparèixer de l'habitació passant pel meu costat sense ni tan sols veure'm... allí estava l'Artur morint-se, vaig escoltar a la seva dona demanant una ambulància i tornant a l'habitació “Ja està, tranquil m'han dit que ara venen”, ell continuava tremolant i queixant-se, passats uns minuts es va intentar aixecar “Torna a trucar!”, ella va tornar al menjador cridant aquest cop als de l'ambulància “Em diuen que estant en camí, tu aguanta!”, passats uns minuts l'Artur es va intentar aixecar, però estava ja massa dèbil i la seva dona li ho va impedir posant-se damunt d'ell, “Què fas?” li va preguntar ell “Saps, no vindrà ningú almenys de moment, et mores cabró, i si vols que et digui la veritat no em sap gens de greu, et pensaves que em podries deixar així com així?”, l'Artur es va moure per alliberar-se d'ella però li era impossible i l'esforç més l'estrès de la situació encara empitjoraven la seva salut “Saps, mantindré el fet de follar-me el teu soci tots els dijous quan tu creies que estava al curs de fotografia, i ben aviat ampliaré el meu nombre de polles a provar, he de recuperar tots el anys perduts amb tu...”, l'Artur es va tensar i la cara li va agafar una expressió forçada, aleshores ella si que es va aixecar trucant a l'ambulància i estrenant la seva nova condició de vídua amb una bona interpretació... la resta ja era força coneguda, de sobte davant meu es va anar formant una boira que coneixia, allò no tenia que passar, però quan un entra a la guarida del conill mai sé sap el que es pot trobar “Vampir t'ho havia advertit...” vaig llençar-me allí d'on havia vingut, esperant que la porta encara es pogués obrir... unes mans em van agafar traient-me d'on era “Ja tens les respostes?”, “Podríem dir que si...” vaig contestar mentre el/la mirava, de l'estirada havíem perdut l'equilibri i la tenia sota meu “Realment has tingut gust aquest cop...” ella va somriure... “He de creure'm que m'estàs tirant els trastos?” “Mira, amb cosses més estranyes m'he posat al llit” ella va riure “Vaja gràcies per la part que em toca...”, “El que no entenc és com és que ell no vol que surti la veritat, al final va ser ella qui el va matar...” “Mira, encara que et costi d'entendre hi ha gent que és capaç de perdonar i estimar més enllà de la mort, i suposo que a ell li va bé la història tal i com s'explica...” “Per cert, i quin és el preu que poses als teus serveis?”, ella va somriure “El que t'he dit vampir, res que tu no puguis fer, vull que la matis...” no em vaig poder aguantar el riure “Estaràs de broma oi!, des de quan només mates d'un en un?, i tots els teus exèrcits asexuats i alats?”, ella va dibuixar un somriure arronsant les espatlles “Mira hi ha feines en les que un prefereix no implicar-se massa...” “Vaja, si això és no implicar-se massa”, ella es va girar... “Mira si fas bé el teu paper, et podria dir on trobar la forma original d'aquest cos, i aleshores potser si que el podràs gaudir...”, aquell era un oferiment força interessant, no em va caldre contestar, la figura va desaparèixer tal com havia aparegut, vaig treure el mòbil tot trucant al Francesc “Hola, mira sóc jo, ja tinc la resposta, el teu pare va morir de forma natural, si, si, ja sé el que m'has dit de la medicació, però et puc assegurar que la mort va ser natural, val, val, ja ens parlem, adéu” vaig penjar, hi ha veritats que millor no ser dites, com deia aquella els secrets són les veritats que es van coneixent d'una en una persona... i el futur de la dona ja estava escrit...

In the biblical sense and sensibility
let me know you
I'll kiss that smile off your face
just say when

I'm not afraid to say 'I love you'
any more than I used to be, babe
I am scared to death, I am scared to death
to fall in love

All these people blast from hell
ice break is infernal
from a heart so black and blue
only for you

(just say when, again)

I'm not afraid to say 'I love you'
any more than I used to be, babe
I am scared to death, I am scared to death
to fall in love
with you

I'm not afraid to say 'I love you'
any more than I used to be, babe
I am scared to death, I am scared to death
to fall in love

I'm not afraid to admit I adore you
any more than I was before, babe
I am scared to death, I am scared to death
to fall in love
with you

with you...

scared to death...

I'm scared to death..

And you're sweet like poison...

Versió normal
Versió acústica