entrada 433 (any 2)

En un dels darrers sopars em vaig trobar amb el Joan, de fet ell és força més vell que jo i sempre li ha fet gràcia que els vampirs hagin de tenir uns noms rimbombants i arcaics, a més de pràcticament impronunciables, com ell diu si matessin a tots els que tenen aquests noms la població mundial de vampirs es veuria seriosament afectada, el vaig sorprendre mirant un quadre a certa distància i no vaig poder més que dir-li mentre m’hi acostava “T’’hi pots atansar un xic més, que crec que aquest no mossega”, ell es va girar dibuixant un somriure “Mira, crec que he trobat la distància exacta per poder-lo valorar sense que les imperfeccions del mateix m’insultin en excés...”, de fet vist des d’aquella distància no es veia malament fins i tot s’hi deixava veure... “Mira...” va continuar en Joan, “Aquest quadre és com tot, quan veus un humà a certa distància et pots fer una idea del que pot ser, que moltes vegades no deixa de ser més que un reflex d’allò que vols que sigui, mentre t’hi acostes vas veient com perd part del seu encant, totes les seves tares i defectes van agafant forma i van pervertint la imatge anterior que tenies, arriba un punt on fins i tot et planteges si val la pena fer un pas més, un senzill esforç més per reafirmar el que ja saps, però aleshores la poca i infecte sang humana que ens pot quedar ens fa creure que podem estar errats i que hi pot haver quelcom més darrera el que veiem... així que avancem un xic més, en aquest punt els defectes que ja hem trobat són força majors a tot allò de bo que podem esperar, però tot i així fem el darrer pas i ens plantem davant seu, i després que obri la boca descobrim que el somni que creiem haver vsit, no ha estat més que un malson destrement disfressat... i que ara ens toca justificar-nos de la millor manera i desitjar sortir del conflicte amb el mínim nombre de baixes, i saps?, el problema no és dels altres el problema és nostre, per creure que la gent pot ser allò que esperem d’ells... al final no hi ha més culpable que un mateix, i no hi ha més enganyat que un mateix, amb l’agravant que hem estat nosaltres mateixos qui ens hem enganyat...”, va aixecar la copa brindant amb una noia que hi havia a certa distància... “Maca i interessant, oi?”, va dir, va fer unes passes i es va aturar “Ara ja no és tan maca, oi?, tot i que possiblement segueix sent interessant...” després d’unes passes més i que la noia dibuixés un somriure ell va dir “Ja ho veus, ni maca ni interessant, una meuca més...”, va deixar la copa en una taula i s’hi va acostar, possiblement la noia estava encantada amb ell, però la realitat és que la beguda li havia obert la gana i allò no deixava de ser un bufet lliure, just al mig de la sala vaig veure una noia que em mirava mentre somreia, instintivament vaig fer tres passes enrere, i voila, des de aquella distància no semblava tan desastre... per cert, ja han tornat a fer una merdapeli sobre vampirs així que si voleu gastar-vos els quartos que us sobren, ja podeu anar a veure “Daybreakers”, i si us plau no em vingueu dient que només veieu True blood que no deixa de ser una altra merda de sèrie, i per fer-ho no guanyeu cap vampipunt extra...