entrada 344 (any 2)

Aquest diumenge després del partit i mentre fèiem un beure, algú ha tret el tema de no sé quin cony d’activista sahrauí que està en vaga de fam, i temps els hi ha faltat als allí presents per omplir-se la boca de paraules que del buides que eren encara ara no entenc com els hi podien omplir la boca... després d’escoltar una estona, i començar a creure que ja tenim un altre anyell de Deu (o de la divinitat que més gràcia li faci a aquella tipa), destinat a sacrificar-se en el bé de tots nosaltres, he dit: “Amb tot, una vaga de fam amb ingesta de líquids poca vaga de fam és...”, hi ha hagut uns segons de silenci, els allí presents no eren tontos, i tots tenien clar que allò no es podia rebatre, de fet hi ha gent que viu o pràcticament ho fa, a base de dietes líquides, i més fàcil encara quan no hi ha activitat física que gasti el poc que s’ingereix, així doncs un ha respòs “El tema, no és la vaga de fam en si, sinó el que representa”, “Vaja, així doncs estem davant una representació, i ella fa d’actriu principal?”, crec que tampoc han caigut massa bé les meves paraules, el que passa és que els humans són gilipolles, si analitzem un xic el que ha donat de si el tema tenim: una persona qui no para de tocar els collons a un govern establert, una persona qui nega la nacionalitat en públic i davant d’agents de l’autoritat, els que amb un somriure diuen: bé, sinó ets dels nostres no entenem que fas amb un passaport nostre, i ja te’n pots tornar per on has vingut, i un cop la retornen inicia una vaga de fam, que com que és del gust del multiculturetas de torn, acaba amb concerts i actes, avui algú deia que no ens podem permetre la seva mort, tremolo al llegir frases així, ja que moltes vegades penso: “Qui diu això, “no es pot permetre la mort d’aquella” em qüestiona que en pensa de la mort d’altres, ja que aquest favoritismes per decidir qui pot i qui no pot morir com a mínim provoquen un lleuger formigueig”, possiblement aquesta senyora defensi els seus ideals, i bla, bla, bla, bla i si encara en voleu més, bla, bla, bla, bla, i davant d’això que se li ofereix (atenció que no és conya): l’estat de refugiat polític, la nacionalitat espanyola, intentar que recuperi el seu passaport marroquí... no entraré en el fons, crec que tothom té el dret de fer l’indi tal com vulgui i de la forma que cregui més adient, ara bé: invito a tots els que es consideren catalans, que quan facin qualsevol visat o omplin un document en algun aeroport, es neguin a ficar que són espanyols, que la liin tant com puguin i que facin que els retornin (això o els tancaran directament), un cop retornats, que agafin un banc còmode de l’aeroport i es posin en vaga de fam, doncs bé, molt possiblement moriran de gana sense que ningú els passi a veure, o com a molt, algú dirà que per molt català que es sigui, que ara no toca, i que sempre s’ha d’anar amb un “Zi,zoy ezpañó, cazi na!” cada cop que us ho preguntin en un aeroport... i jo em pregunto que collons té aquella que no tinguin els altres, i perquè a ella se li fa cas i als altres se’ls titllaria de pobres idiotes de baix coeficient intel•lectual i precisament per aquells que ara defensen fins a la mort (metafòricament parlant), que de forma real ja es veuria, a aquella individua...