entrada 338 (any 2)

Avui estava fent el cafè amb un conegut quan han entrat un grupet de joves, abans que el cambrer els pogués fotre fora se’ns han acostat i han saludat al meu conegut, tot invitant-lo al cafè, en segona fila una noia el mirava amb les galtes vermelles i els ulls clucs, “S’ha dormit a classe aquest matí”, m’ha dit quan han marxat, el meu conegut si s’han de fer cas de les estadístiques (i és el que ell ensenya), és un mestre de collons, de fet dels pocs que mantenen un immaculat 8,75 en valoració professional, i un 8,89 en valoració de com explica l’assignatura, i el divertit és que ell sempre diu que no li agrada donar classes, tot i que acaba dient allò que moltes vegades no podem decidir que ens surt bé, i que moltes vegades allò que millor ens surt no és precisament allò que més ens agrada... “Així que s’ha dormit?, i tu què?” “Jo?, doncs res l’he deixada dormir, si ella demostra tan poc interès pel que jo explico, jo demostro el mateix interès per ella...”, amb ell la deformació professional va força enllà, quan surt de nit i no lliga amb ningú senzillament diu: “Fotuda estadística...” apurant el bourbon (no surto amb ningú que no begui bourbon en les desgràcies...), i si té la sort d’acabar amb algú acaba dient: “Ahhh, fotut atzar...”, sempre diu que l’atzar és el recordatori que demostra que mai es té tot sota control, que per molts models i operacions que fem, i per moltes previsions que es facin sempre s’ha de deixar un xic a l’atzar, i que quan més l’ignorem, més cabrejat se’ns presentarà per recordar-nos la seva importància. De fet ell acostuma a dir que molts són els que han enganyat a la gent creant fórmules ampul•loses, amb una variable residual que a vegades és la que justifica tot el model, segons ell, el problema és que els humans no són capaços d’entendre la màxima complicació de la realitat, al sortir la bella dorment l’estava esperant fora, “Fotut atzar?” li he dit amb un somriure, ell s’ha girat forçant un somriure i desitjant tenir un got de bourbon, “Més aviat, fotuts residus” ha dit mentre anava cap a la noia, com deia aquell “Deu és astut i burleta, però no juga als daus...”