entrada 345 (any 2)

Aquest matí parlàvem de passaports, ja fa temps de quan un passaport era un reflex de l’orgull nacional, de fet crec que els únics que encara en poden estar orgullosos, o tenir clar que el seu passaport val més que el paper en el que ha estat fet, són els ciutadans dels states, qui amb el seu “American citizen” tenen clar que poden obrir encara algunes portes, ara a aquest club s’han afegit els espanyols, els quals i gràcies a les darreres accions del seu govern han aconseguit ser objectiu prioritari de tots els segrestadors del mon mundial, de fet un espanyol no ve a ser més que una guardiola i/o pinyata (utilitzant una paraula multiculti de festa alternativa), així doncs a més dels regalets que porten a la pobra població, quan fan una de les seves troupes/viatges alternatius de “que xaxipiruli és estar al tercer mon i ajudar als pobres negrets a ser millors persones, i millors animals aisss maripili que bien me siento, però has visto lo pintoresco que es ese indiviiiduo borja marie...” són en si mateixos a més un regal, ais, ais, si són com el porc que tot se n’aprofita... així doncs, tot espanyol no esdevé més que un xec en blanc, això té el seu costat positiu ja que en cas de segrest un s’assegura que no el maltractaran en excés, possiblement només un xic de: tortures, gana, violacions, cops, insults, alguna que altra vexació... però bé, igual algú descobreix una vena BDSM que no sabia que tenia i acaba agraint-ho als segrestadors, i com deia algun periodista aquest cap de setmana, no cal que ens escandalitzem, en aquelles zones aquestes activitats són normals i a més nosaltres som els responsables que els pobres murenus es vegin en aquesta tessitura, manda güevos!! com diria el meu besavi, si segrestessin a la puta mare del que escrivia allò, segurament aquest trigaria pocs segons a demanar que paguessin el rescat per molt que la mare li demanés: “Un temps més amb els negres, que ja se sap el que tenen els negres nen (i sinó li preguntes al Georgie Dann), i que el teu pare ja no està per segons que...”, suposo que portar pintat un símbol del dolar, uisss perdó de l’euro i passejar-se per segons on és un insult fins i tot per aquells que estan acostumats a ser tractats com l’última merda, així que... a esperar que retornin els darrers segrestats i a creure que el Govern no ha tornat a pagar, i el tema és que si segueixen a aquest pas, hauran de destinar una part del pressupost a una partida de “Rescats per a onegeros capullos i pescadors pescats / i altres multicultis per catalogar”, per fer front als resultats de les excursions per aquells països del mon mundial on ja s’ha corregut a veus que ser espanyol, i tenir una padrina que paga tots els vicis del nen és sinònim; ha estat aleshores quan una de les secres s’ha girat i m’ha preguntat “I tu?, d’on tens el passaport”, bona pregunta com diria aquell, tot i que algú l’ha respòs per mi “Ell?, en el seu temps només hi havia salva conductes, a més la gent era coneguda per qui era més que no pas per d’on era, i si el disculpeu li he de demanar un favor”, mentre marxava la secretària ha exclamat “Mira que ets exagerat, si no es tan vell!!”, no he pogut més que deixar escapar un somriure, sempre m’han dit que envelleixo bé i que no em fan els anys que tinc...