La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dimarts, 10 de novembre del 2009

entrada 324 (any 2)

“Un cop un peix no va voler discutir amb un tauró per tal que no se'l mengés i va acabar cruspit pel tauró, un altre peix va intentar discutir i també va acabar cruspit, un tercer va intentar fugir i també va acabar cruspit, possiblement tots acabessin igual, però no tots van acabar actuant de la mateixa manera...”, m’he sorprès aquest matí vomitant aquesta merda a primera hora, i més a algú que ni tan sols conec en persona, si és que a vegades a un li surt la vena vampírica de toca collons, recordo fa segles quan algú a qui sempre he valorat em deia “La funció del mestre no és ensenyar, ni tan sols donar pautes de com pensar, la funció veritable del mestres es senzillament obligar a la gent a pensar”, així que res millor per treure’s les lleganyes i activar les poques neurones que ens puguin quedar que un koan matinal amb regust a mediterrani; aquest matí mentre pujava amb l’ascensor de la feina escoltava els del pis inferior, sembla que alguna cosa no ha acabat com esperaven pel to i les paraules que utilitzaven, i cal veure la mala llet que es gasten les noves generacions, després he passat pel segon pis on després d’aguantar la conversa estúpida d’un estúpid, s’ha parat amb un “Per cert, i tu que volies?”, i quan he pujat a la tercera planta, un somriure m’ha rebut (ells no tenen secretària), m’ha fet passar ens hem assegut i no ha dit res, senzillament li he explicat com anaven les feines, ell no ha perdut la postura en cap moment, al acabar m’ha dit que força bé i amb un sol comentari, precedit d’un: “No voldria interferir però...” m’ha demostrat com d’estúpids som els vampirs a vegades, tot això m’ha fet recordar una vella història... diuen que en el Japó feudal un senyor va rebre a un vell amic al seu castell, aquest es va interessar per la seva família i el senyor li va dir que tenia tres fills, es va acostar a la porta i va posar una tassa plena d’aigua dalt de la porta, cridant al primer dels seus fills, aquest va arribar davant de la porta, la va començar a obrir i es va aturar, va agafar la tassa i deixant-la en una taula es va presentar “Veus, aquest és el meu fill gran, poc més li puc ensenyar”, després va tornar a posar la tassa i va cridar al seu segon fill, aquest va obrir la porta sense veure la tassa, amb tot la va agafar al vol sense deixar que es perdés ni una gota d’aigua, es va excusar i la va deixar damunt de la taula presentant-se “Aquest és el meu segon fill, i encara li queden algunes cosses per aprendre”, finalment va cridar al tercer fill tot posant la tassa, el tercer fill va arribar davant la porta, va entrar sense tan sols demanar permís, la tassa va caure i després de colpejar-li al cap va deixar anar tota l’aigua al terra, el tercer fill va treure la seva espassa i va partir la tassa “Heus ací al meu tercer fill, i a ell encara li queda tot per aprendre”, doncs bé, avui passejant-me per l’oficina no he pogut més que recordar aquesta vella història...

2 comentaris:

maria ha dit...

Bonica història aquesta la del pare i els seus tres fills...Fa pensar."Obligues a pensar"^-^.
M' agrada quan s'activa la teva vena vampírica...
Què ho fa que hi hagi móns laborals tan semblants?Per mi que sempre existeix el mateix prototipus de gent...

Molon labe ha dit...

Si creiem que la gent sempre és la mateixa, no porta a més que nosaltres també som sempre els mateixos i no podem veure res de nou en la gent