entrada 329 (any 2)

Ahir va tocar tornar a sortir, i no, no era la Beyoncé, la del trio amb la Hello Kitty, ni la Beyoncé ni cap de “les” o “els” ballarins del vídeo, tot i que jo sempre prefereixo parlar de persones i no de sexes..., i com a bon cavaller no penso dir qui era, així que Nelly ja saps que pot respirar tranquil·la, doncs bé ahir tornar a sortir, i va ser graciós veure com ens vam parar davant la porta del local observant al porter qui sorprès ens havia obert la porta i ara veia com no entràvem, vam agafar aire i vam entrar, suposo que és com tot, quan algú et falla mai te'l tornes a mirar igual, és com quan te n'assabentes que una coneguda ha enganyat a un amic teu, tot i que ni et vagi ni et vingui mai la tornes a mirar igual, de fet va ser interessant una discussió d'ahir sobre la idea de “ulls que no veuen, cor que no sent”, al que finalment van arribar que per molt que els ulls no vegin, si les orelles escolten malament rai..., l'avantatge d'anar a locals on et coneixen és que no cal parlar, una mirada i la cambrera sap exactament quines ampolles ha d'agafar i quines són les manies dels borratxos allí presents, fet que estalvia molta pèrdua de saliva i de treball a les neurones, la música d'ahir res a veure a la de la nit anterior, tot i que molts anaven mirant la paret de leds esperant veure sortir de nou a la presència que havíem vist la darrera nit, va ser aleshores quan ho vaig sentir, un lleuger formigueig a la boca de l'estómac, la música era bona però no el suficient com per provocar quelcom així, i l'alcohol no estava suficientment adulterat com per tenir el mateix efecte, aleshores la vaig veure, just al costat contrari del local, sabia que no podia ser ella, però era ella, i quan passa una cossa així no comporta més que passaran forces altres cosses, ella va somriure i com un putu maneki neko em va assenyalar la porta, suposo que si algú havia fet cas al Tama original, no tenia que ser jo menys, un grupet es va creuar per davant d'ella i al passar ja no hi era, em vaig dirigir a la porta, al sortir del local la vaig veure de nou a l'altre costat del carrer, vaig creuar el carrer coneixedor que res de bo m'esperava “No t'alegres de veure'm?” “Es fa difícil d'alegrar-se de veure algú a qui no es pot esperar veure...” ella va somriure acostant-se “Saps que puc ser qui desitgis...” “Doncs tens el do de l'oportunitat al cul, si em permets” va tornar a somriure “Saps que amb aquest cos podries fer tot allò que no vas poder amb l'original”, la tenia al costat, fins i tot feia la mateixa olor, aquell torbador aroma a mar i espècies; com deia algú, les olors poden curar o posar malalt i aquell era el cas “Bé, i a que dec la teva visita”, “Saps, algú creu que encara no ha arribat la teva hora, i en canvi d'altres ja estan un xic cansats de tenir un vampir molestant... per sort teva jo serveixo al primer”, “Així t'hauré de dir Tama?”, ella va somriure fent una ganyota que se'm va clavar en el poc que quedava d'humà en mi “Saps, em va fer més cas el senyor feudal que no pas tu, i no li va anar del tot malament...” “Considerant que el llamp el vau fer caure vosaltres mateixos per tal que us financés el temple...” “No hauries de dir aquestes coses, ja saps que això ho diuen les males llengües..., i no hauries de fer enfadar a qui té quelcom que tu aprecies, saps, no crec que sigui massa resistent aquest cos, ho vols provar?” anava a contestar quan ho vaig tornar a sentir, aquest cop era diferent, era una punxada en tota regla en la meva nuca, a partir de les hores la nit anava a canviar, em vaig girar per veure com sortien tres ombres del local, vaig fer unes passes per entrar en el carreró, no era per fugir, però volia conèixer el meu entorn, com a posseïdor del mateix, volia veure quina avantatge en podia treure del mateix, el primer es va materialitzar davant meu, vaig esquivar la primera puntada, atrapant la cama en la segona, un cop al seu genoll i va caure, però no seria fàcil, va aprofitar la inèrcia per colpejar-me amb el peu que tenia lliure, vaig sortir contra la paret, vaig saltar contra la mateixa colpejant amb els dos peus i pivotant cap a l'aire, vaig voltejar sobre meu veient el que quedava per sota, vaig observar la cara de sorpresa del meu atacant, vaig quedar darrera d'ell, va intentar girar-se però va ser lent, interceptar el cop i luxant el braç va caure al terra, el segon ja es llençava contra mi, sabia que era incapaç de parar-lo o bloquejar-lo així que em vaig preparar per l'impacte, la vaig veure creuar-se quedant davant meu, va començar a somriure acabant fent una ganyota mentre deixava anar un xic de sang pels llavis “Ja t'ho he dit que aquest cos no era massa resistent”, del seu pit sobresortia una tros de fulla “Et dono el que et pot salvar...” va dir estirant la fulla i caient enrere, l'atacant la va apartar llençant-la contra una de les parets, conscient que ja no tenia l'arma entre les mans, de fet ara la tenia jo, no va poder reaccionar, un tall i el seu cap es va separar del cos, el tercer va quedar dubitatiu, però es va decidir a atacar, un gran error, les coses no s'han d'intentar senzillament s'han de fer, com jo que senzillament el vaig matar esquivant el seu cop frontal, amb una ma mentre clavava el ganivet sota el seu braç, vaig voltejar clavant-lo posteriorment en el seu cor, o on es suposava que hi hauria el seu cor, va caure al terra, el primer ja s'havia aixecat i es va llençar en contra meu, va quedar frenat amb un ganivet clavat al front, no tenia masses ganes d'allargar l'inevitable, als pocs segons no va quedar resta de cap dels seus cossos, com havien vingut havien marxat, ni tan sols ella hi era, hi ha nits així de futudes suposo, em va sorprendre el so del meu mòbil “Hola, estàs bé?... hola?” “Si, si” va ser l'únic que vaig poder dir “Ja sé, que vam quedar que no et molestaria més, però he tingut un somni força estrany, i m'he aixecat com si m'haguessin fotut una pallissa i amb un neguit per tu...” “No passa res, espero que, que...” “Bé, no et voldria molestar més, adeu”, definitivament hi ha gent que sap com putejar una bona nit, mentre recordava una conversa que havia tingut feia temps “Ella t'estima” “Possiblement, però no sóc el que necessita, i la gent sobreviu a l'amor”...