entrada 319-2 (any 2)

Crec que odio tant als que volen salvar al mon com aquells que el volen destrossar, possiblement si tots aquests estiguessin quiets, el mon seria el que ha de ser, i força millor ens aniria a tots, dic això al llegir i viure dos fets en primera persona: el primer, l’intent d’una salvadora de generacions perdudes (crec que es deu dir així), i ja té collons els voler salvar generacions que ja estan catalogades com a perdudes, doncs bé, aquesta salvadora que intenta portar els valors occidentals passats pel prisma d’orient (i heus ací que ja són universals), a uns monstres que poc els importa tot allò que no sigui poder obtenir un xic per menjar i drogar-se, doncs bé, i per fer-ho més fàcil aquesta llum d’occident ni tan sols parla l’idioma dels monstres, i aleshores un només pot dir allò de: són collons de collons, però collons morenus com deia aquell... suposo que tothom pot perdre el temps fent les tonteries que més li vinguin en gana, però és clar que aquesta no és més que una aposta a perdre, molt possiblement per la salvadora no, que veurà reforçat el seu ego i podrà dir allò de: “jo ja he fet el bé per la humanitat!! i a més de forma altruista”, tot i que no se’ns hauria d’escapar que aquest sentiment de realització que tan valora, prové exactament del fet d’haver estat inculcant unes idees i uns principis que seran tan útils a aquells nens com ho seria qualsevol cosa, perquè encara que no es vulgui creure hi ha nens als que de res serveix tot el qeu se’ls hi pugui donar, i sinó i com a botó, els angelets de la pel•lícula de slumdog millionare, que estan perduts pel seu barri sense anar al cole degut al famosos que són, amb uns pares que cobren per qualsevol tonteria que facin, i amb notícies que venen la nena al millor postor, amb tot, me n’alegro que aquella salvadora hagi sortit amb l’ego reforçat després del seu acte humanitari; i l’altre notícia és que davant les queixes d’un pobre ciutadà a l’existència de comunes gatunes (i és que toquen els collons, això us ho puc assegurar), ha rebut tot un seguit de respostes que poc menys que l’han declarat enemic de la raça humana/gatuna, i el pobre molt possiblement ja estigui en recerca i captura per ser portat al tribunal de la Haya o “donde lo haya” com dirien els castellans, per bona part d’aquells que van i donen menjar als gats sempre i quan aquests no estiguin prop de casa seva i no els hi toquin massa els collons, perquè segurament si a qualsevol d’aquests els hi portessis tres o quatre gats a casa et dirien que ells són ecologistes però no gilipolles, i que ja tens una altra condemna per apartar del seu habitat natural a aquests animalons, com deia aquell, el màxim de l’egoisme és fer allò que ens fa sentir bé a nosaltres i voler a més que els altres ens ho valorin com accions que fan el bé a tot el mon, si tontos, tontos, tontos, no ho sou els humans...