La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dijous, 19 de novembre del 2009

entrada 333-2 (any 2)

Ho he de reconèixer, avui es respirava un ambient diferent a la feina, fins i tot la tassa de cafè tenia un altre gust (bé, el cafè de dins de la tassa, la tassa, tassa, el gust de sempre...), i això sense parlar dels somriures més o menys dissimulats de les secretàries, i el cabreig de la dona de la neteja, que ja ha passat no sé quantes vegades el motxo pel despatx, he intentat calcular quina seria la possibilitat que totes haguessin tingut una sessió de sexe salvatge amb les seves parelles i haguessin acabat així de satisfetes, i el resultat era el mateix que fent el mateix càlcul considerant que una sola persona les hagués satisfetes a totes, així doncs? quin era el secret?, ahhhh, pobres mortals, ahir va tocar sessió de cinema, i és clar no es van resistir a l’encant de “lluna nova”, que precisament no les va posar de “mala lluna”... avui tot eren comentaris sobre els homes llop que sortien i els seus cossos, bé, no he vist la peli, però si el trailer (quin remei), i més aviat vaig veure pits de pollastre en lloc de pecho lobos... això si, com que els homes llop són indis (ohhhh, espero no haver dit res que no sabéssiu), ho tenen fàcil, ja que enlloc de dir “Hau”, només els hi cal allargar la “u” i dir “Auuuuuuu”, i ja està, ja tenim un pit de pollastre indi convertit en home llop de pel en pit... aisss com ens hem de veure els monstres, això sense parlar de la família Trampcullen que tornen a fer de les seves, i el pitjor és que encara en queda alguna més per acabar la sèrie, si de debò, un té tendències a engegar-ho tot i perdre’s uns quants anyets per una illa deserta, amb cap altra companyia que la connexió a Internet i l’abonament pagat a la pàgina de la Megan Fox... si fins i tot mentre estava fent fotocòpies ha vingut una de les secretàries, i passant pel costat m’ha pessigat el cul tot dient “Vampirooooo”, aisss no sé on acabarem, i crec que en aquest cas si denunciés l’assetjament laboral, acabarien per dir-me allò de: “Vaaaa tontent, invita-la a sopar i fes-la contenta!!, ummm, no seràs...” que ja me’ls conec els de RRHH, que amb la crisi i poques contractacions d’alguna forma han de passar el temps, i ja han batut tots els records mundials del Tetris i del Sudoku a ull cluc, a ma canviada i de davant de mirall... però bé, suposo que tothom té dret a passar-se una estona agradable, fins i tot les secretàries, i oblidar la seva feliç vida, carregada de monstres, de marits o parelles que passen més temps fora de casa que dins, i de les seva extensa rutina que inclou activitats tan interessants com el: lavadoring, cuinoring, netejing, cuidadoring, soporting estupiding i forces altres, així que res, aixeco la copa i brindo per les pel•lícules (dolentes o no), que fan que el cafè tingui un millor regust i et toquin el cul a la fotocopiadora, de fet ja hi podrien anar cada dia al cinema... millor, per elles, per a mi i segurament que (el segurament sobra) pels seus marits o parelles...

2 comentaris:

maria ha dit...

Si que aixeca passions aquesta pel·lícula pel teu voltant.M'he llegit els llibres però no m'ha despertat cap fúria de desig...^-^.
Que n'ets de vampir!
(A les sales de fotocòpies s'hi poden arribar a fer moooolltes reunions^-^.)

Molon labe ha dit...

reunions i fotocòpies.... jajajajaja