La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dilluns, 2 de novembre del 2009

entrada 316 (any 2)

Tinc un conegut que té la desgràcia de saber fer bones preguntes i el que és més important, sap quan no li diuen la veritat, gràcies a aquest fet és un entrevistador de primera, tot i que sempre apareix com el primer nom en la llista que faciliten els assessors d’imatge dels polítics com a persona de la que no s’admetran preguntes; bé doncs aquest conegut em va dir fa temps una frase que se m’ha anat repetint cada cop que llegeixo la premsa local: “Quan entrevisto a un polític, el primer que faig és mirar la seva presència a Internet, quan més fotos i presència a la premsa hi trobo, senyal de que menys polític hi haurà, i algú més necessitat de reconeixement que de treball pels altres trobaré”, de fet sempre diu que les millors entrevistes les ha fetes amb personatges foscos i segundons que mai sortien a les fotografies, “El temps que altres passen maquillant-se o escollint el trajo, ells el passen pensant o prenent decisions”, possiblement sigui un xic exagerat, però li respecto l’opinió i més veient com intenten alguns polítics de sortir dia si, dia també a la premsa, fins i tot inventant-se actes i notícies, on la pregunta no és “Com va l’acte?” sinó “Ja ha arribat la premsa?”, de fet ell està força en contra dels formats actuals de les entrevistes, on hi ha llistats de temes que no es poden tocar, on les preguntes estan pactades i on les respostes no admeten contra preguntes, vaja fent-ho així força polític ha de ser un polític per quedar com el que és... algú va dir que la política és l’abús del poble sobre un, tot i que actualment sembla que del que es tracta es precisament que un abusi del poble, de fet ell és l’impulsor d’una idea que vaig deixar penjada en un bloc dels que visito, en referència als capítols de corrupció que s’estan descobrint, ell diu que la culpa dels polítics corruptes sempre és compartida: per un costat pel propi polític qui s’aprofita de la seva posició per fer el que li ve en gana, i d’una altra part la culpa també ve pels votants que han dipositat la seva confiança en algú sense ni tan sols validar com és aquest algú, de fet moltes vegades votant uns colors o unes idees sense veure qui hi ha darrera, crec que ningú es deixaria operar per un metge del qui almenys no es tinguin bones referències, sense que siguin determinants ni l’hospital ni altres factors, i així amb forces dels professionals que contractem, en canvi els polítics sembla que surten fora d’aquest àmbit, i la gent va a votar més forçada que animada, i el que és més graciós és que forces van a votar tot desitjant que si l’enxampen almenys no l’hagi feta més gran que el del partit contrari...

3 comentaris:

maria ha dit...

Consells savis d'un bon amic...
Per desgràcia tens tanta raó amb això de les votacions.Em sembla que molta gent no s'hi pensa massa a l'hora d'escollir el seu vot.I per una vegada que ens ho pregunten, ja ho hauríen de reflexionar, ja.

Eli ha dit...

Es que jo fa anys que vaig perdre les ganes de votar... i per més que m'hi escarrasso.. no hi ha manera. No em convenç cap dels discursos dels "xupopters" de la política...
Llavors, que hem de fer?

Molon labe ha dit...

Bé, la pregunta té resposta fàcil tot i que aplicar-la ja és un altre tema, si no hi ha ningú que et mereixi representar i a més ho saps que et treu a que et representis tu mateixa, igual hi ha força gent que espera a algú com tu per que ho faci... però, ohhhhh, tots sabem que bon a monopoli que és la política abans al fons de qualsevol riu que al parlament, així que sempre ens queda el dret a rabieta i patadeta a la cama del polític de torn...