entrada 325-2 (any 2)

Avui mentre fèiem el cafè, les erices cabrejades que sempre estan a la taula de la dreta (per a més indicacions) estaven exultants, estaven fullejant, que no follejant els diaris, i no paraven de deixar anar exclamacions pre-orgàsmiques davant les diferents al•lusions a la notícia en qüestió, bé la notícia era triple o quàdruple, encara no ho tinc massa clar, primer perquè semblaria ser que si es pega a una dona estant borratxo o drogat, serà un agravant, i no un eximent... si voleu que us sigui sincer, pegar a una dóna hauria de ser jutjat com pegar a un home, estant o no drogat i/o borratxo, ja que sinó ho fem així obrim una porta cap a un camí complicat sinó directament pantanós, perquè aleshores entenc que la pèrdua de consciència en el que es fa o de capacitat de mesurar els actes que es fan, ja no eximeix de la culpa sinó que la potència (fet que trobo normal, tot sigui dit), ara bé, aleshores res ens treu de jutjar a deficients mentals, nens, i altres a qui se’ls hi aplica un barem diferent pel simple fet que no es diu o creu que no són conscients dels seus actes; doncs bé, aquesta primera notícia ha provocat el primer orgasme feminista, la segona, és la pèrdua de la pàtria potestat en cas de sentència culpatòria en ferm... i que voleu que us digui, entenc que algú estigui cabrejat amb la seva parella, però pot ser que en canvi no tingui res contra els fills, això és com si et baralles amb un amic i et sentencien a no poder relacionar-te amb cap dels amics, i òbviament no diu res de preguntar als nens, que és clar, qui millor que la mare sap el que els hi convé, i heus ací el segon orgasme feminista, i el tercer i no menys important quan han dit que el SAP (i no fa referència al programa ERP), sinó al Síndrome d’Alienació Parental, és un invent dels homes, una idea maxista i que atempta contra la condició femenina i que no té cap més cabuda que la foguera... doncs res, que si el nen o la nena decideixen que ets un fill de puta pel simple fet que has deixat la seva mare per algú altre, i que de pas passen de veure la teva cara, no et toca més que dir amén, ni tan sols podràs pensar en dir allò de... “No voleu dir que la seva mare els hi està inflant el cap...”, noooooo, el problema sempre és de l’home, i és clar ja ho diuen les feministes, sense homes no hi hauria problemes, com deien aquells: “Mort el gos morta la ràbia”, i aquí ha estat quan han somrigut i han fet la cigarreta després del tercer orgasme, eisss i amb un parell d’ovaris que quan un dels presents els hi ha recordat que en aquell lloc no es podia fumar, i que justament una setmana abans ens havien volgut fer apagar els cigars per la presència d’una embarassada a l’altra punta del local, li han contestat “Què passa?, que no ets prou home per aguantar un xic de fum?”, eisss i el fart de riure que s’han fet amb l’acudit (estic segur que aquí hi ha hagut el quart orgasme), per sort el nostre company sap que segons amb quins animalons no val la pena discutir-hi, el coneixement és limitat i forces l’han perdut pel camí, amb tot i si sempre mirem pel dèbil recordar que en les ciutats el dèbil sempre és el vianant, i no per això vec que es prohibeixi l’ús d’automòbils en les mateixes, eisss però el millor el comentari de la que va presentar aquestes reformes (dona, per a més informació): “Possiblement no siguin les millors solucions, però hem decidit que són les necessàries...” el que ja venia dient, amb un parell...