entrada 342 (any 2)

L’altre dia em van convidar a un dels que es nomenen tallers d’autocupació, que de tallers ben poc, perquè el que hi va poc arreglo té, i d’autocupació millor no parlar, doncs bé, érem tres, tres tristos tigres menjant trigu en un trigal, una sala plena de gent i nosaltres tres asseguts davant intentant salvar el mon particular dels allí presents, vaig poder autistar-me dels primers cassos, ja que cada cop que em miraven jo feia un gest amb el cap per tal que els dos col•legues deixessin anar una parrafada per quedar com a genis davant d’aquella gent (per dir-lis d’alguna manera), però vet aquí que n’hi va haver un que em va cridar l’atenció, el tipus tenis 36 anys, i en portava dos a l’atur a punt de que se li acabés el subsidi que estava cobrant, el tipus havia treballat tota la vida com a noi de magatzem, i eissss que no tinc res contra aquestes persones, un se n’alegra de trobar sempre els productes al seu lloc i que no li falti de res, i per que això passi sempre hi ha un noi de magatzem darrera, però si ens hi fixem el concepte noi i 36 anys com que ja grinyola, el tipus va començar a contestar les preguntes de les ments pensants d’allí: “Havia buscat feina?”, es clar que si, però del que ell sabia, és a dir de noi de magatzem tot i que també havia treballat venent entrades de cinema en el que ell nomenava “Control d’accés...”, “Estudis?” salta dient que s’estava preparant el certificat d’ESO i que no domina res d’informàtica ni d’idiomes ni quasi res de res, ahhh, i que està a punt de tenir el carnet de conduir, “Viu sol?” (mai he entès aquesta pregunta), doncs no, viu amb la seva parella qui treballa a mitja jornada i és qui manté la casa (coi, i el subsidi d’atur??), “Cerca feina en un àmbit geogràfic determinat?”, comorrrr, després d’explicar-li el concepte d’àmbit, i de geogràfic, diu que si, que com no!, que cerca feina només a la seva ciutat, “Tens previstes fer formacions?”, doncs si, he demanat per fer cursets a l’INEM però encara no m’han cridat per a cap (en 2 anys!!), “Podries presentar-te a oposicions?”, si, però els que hi van acostumen a sortir d’acadèmies i jo no hi puc competir; finalment diu que les feines que troba a més de noi de magatzem, demanen experiència administrativa i que només paguen com a noi de magatzem, aleshores un dels pensants diu que és normal, i entre un xiuxiueig general, algú diu que haurien de capar (abans de matar) als cabrons amb estudis que els hi prenen el lloc de treball... ara és quan em miren i em cedeixen el torn, valents cabrons, agafo aire i li dic: “Mira, el problema és que competeixes contra màquines, que costen menys, treballen millor i es queixen menys” “Però jo sóc un persona!” “I humana suposo... el que deia les màquines es queixen menys, lo de demanar diferents coses és per una teoria malaltissa de que la gent ha de ser polivalent” “Eiii, que jo tan aviat apilo caixes com ampolles...”, tenia clar que podria amb mi... “Mira, tal com ho vec entenc que tens dues opcions, si tens escrúpols pots seguir anant a l’INEM i dir que votes socialistes, segurament no et deixaran morir de fam i t’aniran donant algun subsidi, sinó tens escrúpols, sempre pots anar a Somàlia i fer de black sparrow (pirata pels que tenen aspergen), que quatre milions d’euros per quaranta dies de feina no és cosa dolenta... bé, i com a tercera via, sempre pots rodar pelis porno amb la teva parella en la seva mitja jornada lliure, així ella té feina complerta i tu t’ho passes bé.., i a més als quaranta pots demanar la pre jubilació que a ningú li agrada pagar per veure un quarenton fondon follant...”, “Que matin directament als cabrons amb estudis”, va cridar algú del públic, hi ha gent amb poc sentit de l’humor...