Ahir estava parlant amb un tipus i comentàvem les darreres frases que ens han tret un somriure, i bona part de les mateixes les va monopolitzar una sola sèrie…
“Que no creguis amb el Diable no et deslliurarà d’ell…”
“ – No et pots quedar a casa quan passa alguna cosa divertida al carrer
- Vinga, i a sobre te n’alegres, és immoral
- Deixi estar la moral, ara el que compte és que ha començat el joc…”
“- La majoria de la gent que volta per aquesta ciutat i només hi veu carrers, botigues i cotxes. Quan hi passeges amb en SH hi veus el camp de batalla. I vostè ja l’ha vist oi?
- Què m’hi passa a la mà?
- Té una tremolor intermitent a la mà esquerra, la seva psicòloga creu que és un trastorn post traumàtic, que el turmenten els records del seu servei militar
- Però qui és? Com ho sap?
- Deixi-la, està clar que no ho té ben entès, ara mateix està estressat i té la mà totalment quieta. La guerra no el turmenta, tot el contrari… la troba a faltar…, benvingut…. Ha de triar un bàndol DW”
“- Quina colla, quina poca intel·ligència, està bé no ser jo… deu ser força relaxant….”
“- No diguis res que rebaixes el coeficient intel·lectual de tot el carrer”
Brutals senzillament brutals, i el tipus en qüestió és un refutat/odiat psicòleg infantil, i m’explicava com l’altre dia va rebre la visita d’una mare “amoïnada” pel desenvolupament de seu fill, i volia una opinió “professional”, el meu conegut va mirar al nen i després d’intercanviar dos paraules amb l’”element objecte d’estudi” (siguem professionals) li va dir a la seva mare “Miri, és força senzill, el seu fill és curtet, tonto per molta gent…” “Però com pot dir això del meu fill!” va contestar-li la mare tota molesta… el meu conegut va agafar aire “Bé, miri té un fill especial, especialment tonto vull dir… i sap, el problema no el té ell el problema el té vostè que ara començarà a pensar que ha fet per tenir un fill com aquest, i la resposta és fàcil, s’ho hagués pensat abans de tenir un fill o creu que vostè és especialment intel·ligent, d’on no n’hi ha no en pot rajar…”, la tipa va sortir del despatx tota molesta, ell no li va cobrar la consulta tot donant-li l’adreça de varis col·legues més “comprensius”, i el tipus em deia… “Mira li diran mil coses i mil paraules diferents, però el tema és que el nen és curtet, ras i curt, i la mare més, perquè se n’anirà convençuda sense entendre que senzillament li estan dient que el seu fill és tonto, si no saps el que es va perdre quan es van deixar de dir les misses en llatí…”
I au, dos cançonetes pel cap de setmana..
Link 1
Link 2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada