entrada 766 (any 3)

Hi ha dies que tot comença amb un…

They will see us waving from such great heights
Come down now, they'll say
But everything looks perfect from far away
Come down now but we'll stay

I aleshores et diuen que tens una visita i que no s’ha volgut esperar i que ha entrat al teu despatx després de dibuixar un somriure perfecte, i que sense saber com o perquè ningú l’ha aturat, i és aleshores quan no cal que et diguin res més, ja saps que el matí passarà a ser…

They will see us waving from such great heights
Come down now, they'll say
But everything looks perfect from far away
Come down now but we'll stay

Un cop dins dels despatx el veus i saps perquè els vampirs no fan masses sopars de retrobament, senzillament perquè no hi ha res a celebrar, el tipus s’ha girat amb un somriure o almenys ho ha intentat “Saps?, crec que ens hem volgut matar més cops que no pas ens hem donat el bon dia…”, “I com veus, no ens hem sortit… encara…”, “Doncs si, però només estic de pas i ja saps que és la costum de passar a saludar al… “resident”… la veritat no m’acabo a acostumar a aquesta paraula, encara recordo quan…”, “Quan el territori era del més fill de puta cabron, que acabava amb tot i no deixava res pels altres?, crec que vas un parell o tres de segles endarrerit…”, ell ha tornat a somriure “Ahhh, els vells i les seves normes, no entenc com algú que despotrica contra totes les normes les accepti, suposo que pel fet que ja et van bé… però saps, una eternitat també té el seu final i algun dia ja no hi haurà vells que ens diguin que podem i que no podem fer…”, “Vigila el que dius, algú s’ho podria prendre com una amenaça…” “Va!, aquests cucs estan defensant la seva llibertat i a nosaltres ens marquen d’aprop, no em negaràs que si el teu gos té quelcom tu has de tenir més…”, “Em dono per avisat de que estàs de pas, i et quedaràs molts dies?”, ell ha somrigut enigmàticament “No sé, tot depèn del que trobi en aquest lloc, però no pateixis tens la meva paraula que mentre estigui aquí no hi haurà cap… “incident”, costa trobar segons quines paraules, tot i que “accidents” sempre n’hi han…”, “Jo només et prometo que si em dones peu et mataré… com veus no he anat a col·legis de pagament com tu…”, ell s’ha acostat, un gest i tot començaria de nou, com cada cert temps, com ha passat, com passa i com passarà, la porta s’ha entreobert i la secretària gargamellejant ens ha interromput, “Perdoni, però ha vingut…” algú ha obert la porta i l’he vista, una noia que no deuria aixecar els quinze anys se’ns ha acostat… “Te he presentat a la meva filla?” m’ha dit agafant-la per la cintura i morrejant-la “No saps lo interessant que és, un cos de nena amb dos segles d’experiència… igual ho hauries de provar…”, l’he mirada i he redescobert perquè no hi ha vampirs de segons quines edats, no es pot tenir el cos de nen/a i l’ànima de vell com el cos de vell i l’ànima de jove, un esdevé aleshores presoner del seu cos, és una regla d’or, una regla que no s’ha de trencar… “Com veus, els vells també perden força… però et deixo fer, com et deia només he vingut a presentar-te els meus respectes, espero que ens veiem aviat… a veure si podem sortir a sopar plegats… i podria venir ella…” m’ha dit assenyalant a la secretària, han sortit del despatx i fins passats uns llargs segons la secretària no ha tornat en si… “Redeu, m’ho diuen i no m’ho crec…” “El què?, que per molt cabron que sigui un, sempre hi ha algú que ho és més?”, ella ha vist l’abast de les seves paraules i s’ha excusat sortint del despatx i el fotut dia ha passat a ser…

They will see us waving from such great heights
Come down now, they'll say
But everything looks perfect from far away
Come down now but we'll stay