entrada 792 (any 3)

Deu sap com tocar els collons, i per tal de demostrar-ho va fer als humans perfectes per viure sols però amb l’eterna necessitat d’estar amb algú, i amb això es parteix la caixa cada cop que agafa el comandament a distància o se l’agafa, vostès mateixos i fa zapping per aquest món que va crear, així que entre pelis de guerra amb final incert, pelis de desastres naturals i pelis de terror i fins i tot versions del ciutadà Kane va mirant de passar l’estona, i el divertit és que es veu que té una certa predilecció per les pelis d’amor amb final incert, vaja d’aquelles que els americans treuen en un nombre superior que els escassos 8cc d’espermatozous, 10cc si formen part de cert grup musical que els mascles acostumen a polucionar amb un somriure mentre dormen i somien en qualsevol altra que no sigui la que hi ha al seu costat… doncs res, diumenge estava sopant amb uns tipus que en plena crisi de ja no sé quina desena (han passat per la dels vint, la dels trenta, la dels quaranta i espero no arribin a la dels cinquanta…), això si, en cada una han fet més rics a espavilats que venen allò que ha de salvar-te d’aquestes crisis, que si viatges a paradisos de gresca, per després paradisos espirituals, que si esportius descapotables i altres formes de tenir el fals sentiment que un controla la seva vida i no pas que sigui aquesta la que el controla… doncs res, que em va tocar escoltar les darreres tontades que han portat a l’excusa final perquè un dels presents passi de “parella perfecta” a “solter amb possibilitats”, un xic més tard estàvem de copes i vaig enxampar una noia que se’l mirava li vaig dir a ell i després d’un somriure em va dir “I?, vull dir que faig?”, ahhh, ja ho deia un conegut “Si no saps que faràs amb una dona millor la deixes tranquil·la…”, no vaig poder més que dir-li “La pregunta no és què has de fer, la pregunta és que vols fer…”, veient la cara de subnopolles del tipus li vaig recomanar que s’acabés la copa i ho provés un altre dia, perquè hi ha tipus que ho han deixat amb la seva parella però en el fons encara creuen que estan amb ella, suposo que algú dirà que és moooolt romàntic, ohhh que macoooo, si, si, però perdre una llebre com aquella que estava movent la cueta per la pista és d’imbècil amb totes les lletres, d’imbècil perquè mai sé sap quan un es quedarà sense dents i alhora ja no es pot menjar carn en condicions, com a molt verdureta o carn passada… el vaig deixar mentre em perdia per la pista vaig passar pel costat d’ella tot dient-li “Ho sento, és gai” ella va arrufar el seu nassarró “I no canviaria d’opinió?” va dir mentre s’acostava, la tenia tan a prop que el seu aroma m’envaïa “No voldràs una copa?”, ella va somriure de nou “Val una copa i res més eh?”, valenta tipa, quan et diuen això és que ja han pensat en tot el que et pot venir i si ho pensen és que li donen una certa possibilitat, “Una copa i res més…” li vaig contestar…