La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dimecres, 30 de març del 2011

entrada 794 (any 3)

Vagi per endavant que tot i els segles que porto amb vosaltres a vegades quasi, quasi que ho aconseguiu i em crec que darrera els vostres actes hi ha una veritable benevolència universal i que estic del tot equivocat al pensar que els humans no sou més que una colla de fillsdeputa acabronats i en alguns casos assilvestrats i sense possibilitat de ser ensinistrats, vaja que en qualsevol altre espècie animal vosaltres ja l’haguéssiu extingit fa temps per maliciosa, però clar aplicar-se el cuentu a un mateix costa… avui he vist un altre exemple de l’autarquia democràtica en la que us moveu els humans, a dir… ara hi ha una discussió al centre on treballo sobre si cal tenir la calefacció encesa o si cal començar a pensar en l’aire condicionat, doncs res, avui quan les de la calefacció han marxat les capones amb atacs de calor també conegudes com les sofocation girls (menopàusiques encabronades amb dos paraules), ens han vingut a veure tot reclamant en nom de la sostenibilitat (ole, ole, ole, els ovaris d’algunes) que igual caldria no encendre la calefacció, i clar, elles no volen dir res per no quedar malament amb les altres però han remarcat que elles són majoria, i clar, la majoria covarda o no, ha de decidir o almenys té la creença que en té el dret, mentre ens partíem el cul amb altres i pensàvem que igual si que valia la pena no encendre la calefacció per ser sostenibles igual que també caldria no posar l’aire a l’estiu per continuar sent sostenibles i de pas igual ens alegraven la vista, tot i que un ens ha dit “Amb la sort que tenim, i les que veritablement creuen que poden ensenyar quelcom ja us imagineu que acabarem per veure…” la resolució ha estat clara, aquest estiu aire a tota hòstia i que ens vinguin a veure els de Kyoto si se n’han sortit de terratrèmols, maremotos i plutoni recalentat… estava donant-hi tombs quan he anat a veure a un conegut que treballa com a funcionari aka xupopterosocial, estava mirant les cues davant dels taulells i com una tipa parlava animosament amb una de les persones que tenia davant, el personal no ha trigat ni cinc minuts a començar a fer tot un seguit de sorolls guturals que haguessin fet córrer de gust al Rodriguez de la Fuente, perquè allò semblava un bosc en plena temporada de zel… i aleshores he somrigut al pensar “Tothom vol que se’l tracti de collons en llocs com aquests, que no se’l consideri un número més, que se l’escolti i se li doni una solució, ara bé, quan això ho fan amb els altres davant vostre i us fan perdre un temps al que creieu que hi teniu dret us enceneu com a mistos…”, perquè aquest tracte el voleu només per vosaltres “faltaria más” com diria la puta, ummm o era princesa del poble???, total que estava esperant al tipus quan una tipa li ha dit a una altra “Y este porque cojones se rie?” tot mirant-me, el que encara m’ha fet somriure més i ja ha estat delirant quan ha sortit el meu conegut i un li ha dit “No em dirà que marxa ara?, miri que porto…”, el meu conegut l’ha fet callar aixecant el braç “Miri, difícilment li puc solucionar el seu problema, ara bé, n’hi puc fotre bastants a sobre segons com acabi la frase…”, el tipus ha callat mentre un rumor demanava venjança, el meu conegut mentre fèiem el cafè em deia “No hi ha pitjor patró que el poble, perquè fan allò de: mono veu, mono fa, i es pensen que pel fet que a ells els putegen i maltracten tenen el dret de fer-ho als altres que creuen que estan pagats per ells, quan amb la majoria del que paguen aquestos traient del que gaudeixen no em pagarien ni les hores extres…”

2 comentaris:

Ana Carles ha dit...

Ja veig que el seu dia a dia és anar guanyar punts per veure si en algun moment o altre rep una hòstia...

Molon labe ha dit...

Miri deu ser un efecte secundari del càlico que no cólico electrònico,"Dame en el culete, dame en el culete..."