entrada 789 (any 3)

Avui estava recordant un anunci que vaig veure fa uns dies i del que us deixo l’enllaç… i em pregunto si les erices cabrejades ja hauran demanat (i s’hauran cobrat) els collons dels dos paios que surten explicant com es ven una casa… però bé, com que són aussies suposo que els hi ve al fresc tan a ells com a elles; avui també he parlat amb un tipus per telèfon amb qui comentava el nou conflicte que heu liat, el tipus em deia “Mira avui hem tingut una reunió amb la remena les cireres, i la tipa no parava de mirar-se el rellotge, al final quan algú li ha preguntat si passava res ella ha dit que res i ha seguit, però al final ens ho han explicat, se li feia tard per anar a la perruqueria i anar a buscar a la filla al cole, ja ho veus… estamos en guerra y yo con estos pelos y la niña en el cole… sort que hem fet com sempre, li hem dit el que esperava escoltar i després farem el que vol que fem tot i que una cosa lligui poc amb l’altre, perquè a vegades un vol un objectiu i escoltar una altra cosa… i el divertit és que al final ens diu "Acabad con los malos y defended a los buenos, es lo que esperamos de vosotros", valents collons...”, és fotut ser soldat avui en dia, i més amb les pel·lícules que van fent, de fet diuen que una de la gran crisis que va tenir en Reagan va ser quan li van dir que Rambo no existia davant les demandes del president de convocar-lo per una missió… després feia el cafè amb un tipus qui m’explicava que ara volen canviar un premi i orientar-lo més vers el públic juvenil i el merdapolles aquell que es guanya la vida escrivint ha dit amb un somriure “Si al final hauré d’escriure sobre vampirs…”, sort que ja havia dinat que sinó… com si ens fes cap gràcia que expliquéssiu mentides i merdes sobre nosaltres per tal de poder vendre i guanyar-vos la vida… si és que el difícil de ser vampir és complir amb les expectatives que deixeu amb les vostres merdanovel·les perquè la propera que hem digui “Vaja, et feia més cullem…” l’engego i la mossegarà sa tia de xumbaiango… i de fet té el seu toc divertit que no es valori allò que agrada a molts i el que s’hagi de valorar sigui el que agrada a pocs i que menys entenen, sota la premissa que allò és art i la resta objectes consumibles… bé, suposo que si no hi hagués aquesta aura de que pocs són els escollits i menys encara el que saben tothom podria ser crític i altres merdes, i no hi ha com veure com perilla la feina d’un per inventar-se històries i més històries per dir “Només jo puc saber la veritat, la resta sou una panda d’incultes i us heu de guiar pel que jo digui…”, si com em va dir un dia l’Ehric Weiss “Jo no faig il·lusionisme, perquè la gent viu en una contínua il·lusió jo senzillament faig un realisme il·lusionant.. perquè no hi ha més límits i fronteres que aquelles que ens imposem…”, com deia ell “La meva ment és la clau que m’allibera”…