La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell

dimecres, 23 de març del 2011

entrada 788 (any 3)

Reprenent el tema de les frases lapidàries, avui estava parlant amb un tipus qui després d’escoltar la llarga discussió sobre si guerra si, o guerra no, i com d’indignats estaven aquells que van poder sortir al carrer tot cridant allò de “Guerra no” i que ara han de veure com per via directa i sense vaselina el seu govern s’ha fotut de cap en una altra conflicte (i ja en van uns quants, i sinó compteu, compteu…), doncs res, el tipus em deia “Aquests encara no saben que un tipus es torna adult quan descobreix que no hi ha guerres bones o dolentes, senzillament hi ha guerres que ens afavoreixen o pel contrari ens perjudiquen, i en funció d’això les titllarem de bones o dolentes.. o no em diràs que els alemanys no van considerar que ells feien el correcte i eren els altres els que estaven equivocats…” “Afortunadament…” li he dit “Ja saps que el meu alemany mai ha estat massa a l’alçada…”, l’altre ha somrigut, el tipus ha vingut perquè aviat estarem d’eleccions per aquí, i ha pujat per vendre campanyes de països subdesenvolupats (qualsevol país amb dos dits de coneixement l’engegaria amb el que presenta) i ho cobrarà a preu de país del Golf, que com ell diu “Si els rics volen demostrar que ho són, qui soc jo per portar-lis la contraria, a més no els enganyo quan dic que aquesta campanya no pot ser per ningú més…”, estàvem discutint la merda de cartells i com totes les empreses que participen a l’all han decidit fer una campanya de perfil baix, i així totes es poden treure les merdes que tenien acumulades i no queden massa en evidència, amb tot la d’ell és la que fa més patxoca, perquè tot i ser de fireta és de fireta amb estil… mentre parlàvem una de les tipes que pul·lulen per allí i que cada final de mes esperen cobrar el salari li deia a la seva companya “Ahir vaig portar al nen a veure la peli del nomeo i Julieta…”, el meu conegut l’ha mirada tot sorprès, “Doncs deuria tenir un problema el nomeo…” ella ha contestat “Clar estimava a la Julieta..” “No vull dir d’incontinència si es deia nomeo…”, la tipa no ho ha agafat fins que ha vingut el traductor de “llenguatge amb girs” a “llenguatge de les princeses del poble” i la tipa ha fet una ganyota a quarts de quinze quan el nomeo ja hagués estat una meravellosa font de raig bocal per tal de perdre pressió… el tipus em va proposar una juguesca per tal de fotre’m de mala llet, i no ha estat malament, hem fet venir a uns tècnics per revisar la instal·lació elèctrica, doncs res els tipus han dit que havien de tallar la llum un moment, i heus ací que tot i treballar amb portàtils i tenir moooolta feina, totes les tipes han decidit que era el moment d’anar a fer el cafè (un altre cafè, el cafè normal ja l’havien fet), òbviament perquè no hi havia llum… el meu conegut m’ha dit “Ja veus, com que tampoc tenen masses llums el poc coneixement que tenen també està fent el cafè… ara ja saps de qui pots prescindir i de qui no, perquè o són estúpides o massa llestes…, o el pitjor estúpides que es creuen llestes”

2 comentaris:

c.e.t.i.n.a. ha dit...

No conec a ningú que no es consideri llest, però la majoria de la gent que conec és imbècil en grau superlatiu.

Molon labe ha dit...

Miri al Japò hi ha una dita "Parlem com si fos tonto i et contestaré com si fos llest..."