entrada 787 (any 3)

Avui recordava les paraules d’una bella vella coneguda quan em deia “Els joves creixen quan creuen que han tombat als seus ídols i envelleixen veient lo il·lusos que van ser i evitant que els nous joves els tombin a ells…”, vaig conèixer a la tipa en qüestió fa forces segles per aquells temps jo era un vampir jove i ella ja era una bruixa de les que hi havia referències escrites, en tantes llengües i de tan segles diferents que un no sabia si creure que podia ser cosina directa d’una tal Lilith o igual ella mateixa, la recordo una nit de primavera quan em deia “La feminitat es veu en els petits detalls, una sola sabata pot marcar lo femení del que no és, en canvi la masculinitat requereix dels grans detalls, uns pantalons no demostraran mai la masculinitat si no van acompanyats de tota la parafernàlia a joc…”, un cop em van explicar la seva història, ella havia nascut amb el do de curar i havia dedicat tota la seva vida a curar a la gent, una nit se li va aparèixer una deessa i li va oferir la possibilitat de l’eternitat per tal que pogués curar a tothom, a canvi només havia de renunciar a la vida del seu fill, ella va demanar temps per pensar-s’ho, però l’endemà el seu fill no va despertar i ella encara s’arrossega per aquest món “Els Deus tenen els seus jocs i poc hi val el que diguem, no som més que peces en els seu cityville universal…” em deia fa poc, la qüestió és que la tipa s’ha anat enamorant al llarg dels segles de forces individus, ha tingut vides llargues i felices totes marcades per la mort de la seva parella, com ella em va dir “L’eternitat t’hauria de poder fer veure a tothom a qui coneixeràs, però en canvi només et serveix per recordar tothom a qui has perdut…”, pensava en ella avui quan estava escoltant que cada cop hi ha més malalties, i crec que el millor que hagués pogut fer és oblidar-se del seu do i deixar morir en pau a bona part dels capullets que un cop recuperats no paren de tocar els ous, doncs res, avui escoltava com hi ha gent que té radiofòbia i he respirat tranquil al veure que no era jo que estava escoltant la ràdio (xist dolent), (ole, ole, que als del cotxe del poble no se’ls hi va ocórrer), doncs res, són tipus que creuen que tota radiació és dolenta, independentment d’on vingui, i ara estan de festa major perquè no paren d’anar als hospitals a demanar i fer-se proves per tal de validar que no estan irradiats, irradiats no sé, però agilipollats ja et dic jo… i el divertit és que totes aquestes proves les pagueu vosaltres, li preguntava a un tipus perquè no els hi deien que si no brillaven a la foscor no estaven irradiats i els engegaven a la piscina de residus a banyar-se… i l’altre em deia que algú ja hi havia pensat, però el problema estava en que els hi havien dit que no fer les proves els podia dur a un estat de neguit que acabés amb algun atac d’ansietat, així que res, la casa és gran i ja pagarà les tontades d’alguns…