entrada 785 (any 3)

Ahir em van explicar un diàleg a tall de conversa digna d’en Gila (menteixo, costa que quelcom sigui ni tan sols digne de ser comparat al que deia en Gila)...: “Escolti?, l’asseguradora dels avions?, miri que ens han fotut en una guerra i els hem d’enviar cap allà?, ho podem fer? Estan coberts per l’assegurança? Si, si, ja sabem que les teníem a tercers i vidres, però ja ho veu..., doncs res ja ens actualitzaran les pòlisses... el submarí?, si, si també l’enviem... però no cal actualitzar les garanties, no?, que total està amagat sota l’aigua... si, si, ja sé que el darrer cop va baixar i després el vam tenir de pujar amb una grua... doncs res quedem així, si, si que vostè també els mati bé... dew, dew...”, i el tipus després trucant al cap d’estat “Escolti, tot solucionat, ja hi poden anar, però sobretot que no volin massa i mirin de no ratllar massa la carrosseria, i el vaixell que no tiri masses coets... que no sap el que costen...”; i el divertit del tema és que ja hi ha les primeres manifestacions en contra, i avui sortia un tipus d’aquells tan espavilats dient “Si, si, estem en contra del dictador, però també en contra de les intervencions militars, segur que hi hauria altres sistemes per fer-lo fora...”, doncs res, jo els enviaria a tots plegats a una entrevista amb el dictador i que li demanin educadament que marxi, bé com sempre, són dels que volen que es solucionin els problemes, i que es faci a la seva manera tot i que aquesta sigui equivocada, com em deia un client fa temps “No m’expliquis com funciona la cuina, jo el que vull es menjar-me el plat...”, ahir per la nit entre copa i copa vaig estar mirant al personal que tenia al voltant, i heus ací que vaig veure la demostració del que sou, suposo que cap dels presents era desconeixedor del que passa pel món, tothom té clar com estan i com ho pateixen en altres llocs, però el personal estava rebolcant-se en una luxúria festiva amb unes ganes d’oblidar i de reconstruir la realitat a parts iguals, és el que tenen les nits i el que les acompanya, la possibilitat de reconstruir les coses a gust, com deien (la union entre d’altres) ja fa temps “Tots els gats són mesquers en la foscor...”, el tipus amb qui estava va aixecar la copa “Quants cop ho hem vist?, gent morint, gent matant-se i gent passant-ho bé... la realitat té aquestes coses... mancances i excessos, necessitats i futilitats, ganes de tenir-ho i no tenir res...”, li estàvem donant voltes al tema quan va venir un conegut a explicar-nos els darrers que ho han deixat, el meu conegut va somriure “Ja ho veus... abans quan un tenia una parella era quelcom tan preciat, tan costós, que un només la volia mantenir, ara en canvi és tan fàcil trobar una polla o un cony que ens donin una estoneta d’alegria que ningú es vol negar a la possibilitat de provar totes o tots els que vulgui... el temps els fa canviar, abans el temps els feia més adults per entendre que tot i els canvis un havia d’entendre a l’altre, ara els canvis els fan més nens, davant els canvis i a la disparitat de criteris no cal cedir, el millor es buscar-se una nova parella...”