entrada 791-2 (any 3)

Fa un temps em deien que a un amic no se li pot deixar ni el cotxe, ni la dona, ni la ploma (ordenat segons el gust de l’orador), doncs bé, semblaria ser que aquesta màxima de la sapiència popular s’ha quedat curta amb el pas del temps… ja que després d’afegir-hi els CD’s i els jocs de la play avui toca afegir-hi “… i no li donaràs el teu correu electrònic, sota amenaça que acabi divulgat-se en merda cadenes de missatges en els que no vull entrar…”, però avui n’he rebut un que ha implicat que esborrés al tipus de la meva llista de persones que em poden enviar i envair amb correus i li enviés un correu recordant-li que el propi merdamissatge que enviava demanava que s’extremessin les accions per evitar el copy paste de les adreces, però clar com que els tipus estan pensant en lo xaximongolics que són al enviar el missatge ni tan sols el llegeixen, de fet estic segur que si algú canviés el missatge i afegís un “… penso que sou una panda de tarats del cul i m’he follat a les vostres germanes i dones, i mares no, perquè no pertanyo a cap ONG…” la gent l’enviaria tal qual, perquè en el fons el que es tracta és de demostrar lo minguipolles que s’és i si després preguntes “I de que era el missatge”, et respondran “Coi, d’allò, que no l’has llegit? Mira que ets insolidari”, insolidari?, doncs igual si, però tu ets un imbecil del culpetat so gipipolles solidari… que si tan et preocupa el món millor et suïcides i no els contamines més mailterrorista… però anem al fons del tema com deia en Holmes, no en Sherlock sinó en John… de que era el missatge sense el qual la meva vida no tenia cap sentit??, doncs un missatge que explicava els collons que tenen els d’Islàndia i anava fent una revisió dels darrers fets que han anat fent en aquell país, i jo em pregunto quin cony de fiabilitat han de tenir uns paios que si els hi dius a les ties que fan olor a bacallà no els hi manques al respecte i et miren tot orgulloses ja que és el producte nacional… almenys les franceses es posen un xic de perfum… doncs res, el missatge és un enaltiment de com han decidit passar de pagar la factura dels seus bancs i com han decidit passar dels fons anglesos que havien invertit en les seves entitats financeres, vaja que han decidit fer un “passar ratlla” que quasi es podria entendre com un “esnifar ratlla” del que han decidit, i la penya dient que aquí s’hauria de fer el mateix el donar una patada als mercats financers i passar de tot, aixecar-nos i dir “No devem res, som així de xulos…”, fa temps un tipus em va dir “No veuen que els diners dels bancs no són dels bancs, són dels que han fet els dipòsits i dels propis accionistes, però clar com que no són els meus diners millor me’ls quedo i després que els hi vagin donant…”, no conec ni vull conèixer com ha anat ni com acabarà el tema d’aquella illa (on per cert hi ha més dones que homes…) suposo que el temps de la necessitat de collons per fer revolucions s’ha acabat i ara neix la necessitat d’ovaris per fer-les… i també són collons, perdó ovaris, que passi en la terra de la simbologia fàl·lica per antonomàsia com són els guèiser interruptus…