entrada 777 (any 3)

Estava pensant en el tema del dia, el terratrèmol que ha fet ballar la “maioneeeesa” a bona part dels groc que han passat a blancs de l’espant en pocs segons… després m’han recomanat el següent article i llegint-lo no he pogut més que recordar el que va passar ja fa segles… estava en aquella terra, prop d’uns cirerers observant les seves flors quan el meu amfitrió em va dir “Veus com de fàcil ens demostra la naturalesa que es pot ser bonic, senzill i útil, i com intenten els homes de ser-ho no aconseguint més que coses grotesques al costat de la bellesa d’unes senzilles flors…” i en aquell moment la terra va començar a tremolar en Tatsomo Katsukori em va mirar mentre vèiem a la gent córrer “Hem fet tot allò que hem pogut, d’altres n’han vingut i altres en vindran, i quan t’arriba l’hora de que serveix morir corrent?, a més, sé per experiència que la mort sempre té més neguit per aquells que l’eviten, suposo que no es pot estar de la seva naturalesa femenina…”, aleshores la terra va deixar de tremolar i davant nostre un cel vermell provocat per la caiguda de les flors dels cireres ens va envoltar donant un aire oníric i irreal al nostre entorn, ell s’ho va mirar seriosament “Ja ho veus, quan les decisions de fer o no fer dels Deus porten a que les coses no surten com esperen que millor que deixar un bonic final perquè la gent s’hi emmiralli sense veure el veritable desastre… cada flor caiguda, cada instant de bellesa que ens ofereix, és una cirera menys, i les cireres alimenten el cos i no l’esperit com aquest espectacle, però per poder alimentar-se l’esperit un ha de tenir el cos saciat…”, al tornar al poble vaig veure com la gent recollia les coses i continuava amb la seva vida, amb un somriure de gràcies per haver-ho superat, perquè per molt que es vulgui amagar als humans us agrada viure, però tothom estava treballant fins i tot els nens ajudaven i els vells no es queixaven com acostumaven, “Ha estat una sacsada forta, bé, més forta per ells…” ens va dir en Hyoshi (el propietari de la taberna del poble) assenyalant a dos tipus que feia estona que bevien i per qui el terratrèmol segurament havia estat un xic superior que per la resta, en Tatsomo va riure “Com veus, no hi ha tragèdia que no s’arregli amb un mal acudit, i ara si em perdones tinc un poble que reconstruir, al final hauré de donar les gràcies als Deus per haver-me oferit aquesta oportunitat de demostrar la meva vàlua…”; hi estava pensant quan m’ha vingut al cap la nova pensada del vostre Govern, canviar els pneumàtics per d’altres més ecològics, res a dir, ara bé, el divertit és que els pneumàtics que han recomanat i aquells que volen subvencionar senzillament no existeixen, surten d’una normativa europea de la que encara els fabricants no han fet ni un putu pneumàtics (no us queixareu que aquesta mesura no costarà massa al govern), i ras i curt el ministre de torn s’ha reunit tot dient “Cap problema, si no hi ha encara pneumàtics amb el segell A, doncs res, ja direm nosaltres quins ho són…”, amb dos collons, ja vec a tots els que venen pneumàtics pintant A’s a les seves rodes i venent-los, perquè estic segur que més d’un progrepolla aka ecocretí ja les ha anat a canviar per ser el “mas mas” tot dient “Tenen pneumàtics A?” i el del taller que de tonto no en té un pel contestant “A, B, i C de capullo tenim pneumàtics…” i ara se li quedarà la cara de tonto tot i que ell dirà que el que importa són les intencions (que més pot dir…), i jo penso, on hagués acabat l’aldea d’en Tatsomo si la manés personal com el que us mana a vosaltres, i el millor, on estaríeu vosaltres si algú com en Tatsomo us manés, si el que diuen: els Deus no es volen avorrir i posar segons qui com a cap de govern es donar salsa a la vida…