entrada 783 (any 3)

“Cuida’t dels Idus de Març...” es fa fàcil de dir frases com aquestes a brau passat, però que hi farem; dir a aquestes alçades que soc un addicte a les notícies per desconèixer el que passa al món (l’interessant mai és notícia o mai arriba a dir-se), és una obvietat, així que ahir i després de mantenir la pau a Tevinter estava esperant la meva ració d’enganyifes i altres, quan vaig escoltar un acudit que tenia la seva gràcia: Sabeu la diferència entre un i una golfista?, doncs que quan el golfista li pega a la pilota pensa “A veure si la fico...” i quan ho fa la golfista pensa “A veure si m’entra...”, si ja ho sé entre aquest i el d’ahir estic perquè em tanquin el xiringu... sota l’amenaça de ser més destructiu que totes les nuclears juntes; ahir parlava amb una tipa que em deia tota divertida que el seu fill no es separa de la televisió veient els noticiaris i sobretot les imatges del Japó, ha arribat a un punt on el monstre no sap si el que veu és una pel•lícula o la realitat, i fins i tot ahir li preguntava a la seva mare “I el Godzilla quan surt?”, brutal, senzillament brutal, doncs la tipa em recomanava la darrera peli de “dibus” que ha vist (ja veieu el repel•lent que puc ser amb segons quins mots), i aquí vaig concloure que hi ha pares que porten als seus fills a veure pel•lícules de dibuixos perquè les volen veure ells i als nens “Segur que els hi agradaran, total són dibuixos...”, i clar als brivalls els hi venen grans els acudits de gent gran dits i fets per nens, amb tot em va passar alguns retalls de la pel•lícula i un que altre somriure se’m va dibuixar..., després va tocar sortir i parlar amb un d’aquells “salvadors de l’univers” que aprofita per fer viatges pagats als llocs on hi ha desgràcies sota la bandera de qualsevol entitat benèfica, doncs el tipus estava tot indignat ja que per la darrera desgràcia del Japó el tipus ha rebut una circular on els hi diuen que no cal que hi vagin ni que enviïn res, que l’únic que necessiten és “pasta” o “iens” que ells se n’encarregaran de gestionar-ho tot, doncs el tipus cagant-se en tot dient “Ja ho veus, els vols ajudar i ja veus que et diuen...”; vaig somriure, de fet el que deien no deixava de tenir la seva lògica en un país on cada habitant és membre d’una ONG oficial o oficiosament, perquè senzillament ho porten als gens, i on l’interès comunitari està per sobre del individual, i per cert si voleu visitar una web amb bones idees us en deixo una, i d’aquí el meu suport a aquell personal... a més, ahir estaven tots contents perquè havien aconseguit el primer nen/a a prova de certs càncers (bé, tècnicament sense la modificació d’un gen que et fa procliu a certs tipus de càncers...), un pas més cap a la perfecció de la raça humana, i el divertit serà que passats un anys i quan tots siguin, alts, forts i macos, i mirin les vostres fotos dibuixaran una ganyota dient “I com podien viure aquella panda de desgraciats”... umm que fet i fotut és el que feu i amb gent coetània a vosaltres, ja ni espereu que siguin antecessors...