entrada 793-2 (any 3)

Llegeixo com cada vegada que algun dels que escriuen fa un post amb un número rodó (sempre per damunt dels 100, tampoc cal ser exagerat), el tipus es fa i desfà amb les explicacions de lo dur i difícil d’arribar-hi, i després d’una autobanyera d’humilitat espera els comentaris comprensius de la resta que el feliciten i l’animen a que els torturi encara un xic més… al final creuré que ser bloggista i sadomasoquista té força en comú i més si es llegeixen blogs sense puntuacions…, jo ho vec diferent, vaig passar els 100 i els 200, després els 500 i ara crec que arribaré als 800 si el Van Helsing segueix de vacances, i mireu igual arribo als 1000 i després el 1001 cm les nits, i en lloc d’explicar contes pujats de to les tipes que enlloc de salvar el coll el vulguin perdre podran recitar els meus posts… té la seva gràcia, però em va il·lusionar el complir cent anys, i després dos-cents, quasi que no m’ho podia creure mentre els vells em miraven amb un somriure condescendent, n’hi havia que havien passat els mil, i em deien que amb el temps tot és relatiu i un descobreix que per molt que s’hagi fet sempre queda més per fer, així doncs fer 1000 posts només ha de servir per poder-ne fer 1001, no té res d’especial… avui he descobert que tingut una seguidora fugaç d’aquelles que un es pregunta “I aquesta damisel·la?” i abans d’arribar a la “·” la tipa ja no és ni damisel·la ni res, senzillament un petit reflex abans de deixar-ho tot en la foscor que va trobar quan va arribar, amb tot dir que he tingut la sort (crec) que se n’han afegit dos de noves, així que un senzill càlcul em permet dir que estic ara +1, i això també em permet de demostrar que hi ha més tarats que persones sanes en aquest món que algú ha decidit batejar com a blogosfera, i parlant de taradets i altres, avui parlava amb un tipus que es dedica a intentar trobar el gra de la palla en aquests temes, és a dir, tria els que ho estan d’aquells que senzillament creuen estar-ho i el tipus m’explicava que té un escriptor amb una crisi creativa de collons, doncs res després d’escoltar-lo i intentar fer-li veure que tot li venia del cap li va dir que el que podia fer era deixar un bloc al costat del llit i anar escrivint tot allò que li vingués en un estat de vigília, doncs res que l’animalet ho va anar fent i la cosa semblava anar bé, però l’altre dia el tipus es va adreçar a la consulta en un estat d’excitació, majúscul, va entrar en la consulta donant la llibreta al meu conegut i dient-li “Miri, miri…”, la llibreta estava força escrita tot i que les pàgines estaven tatxades i just a la darrera pàgina es podia llegir “Moriràs” el tipus va saltar “Veu, ja tinc tema per la propera novel·la…” el meu conegut va somriure, pensant “El que tu tens és doble personalitat capullin i com no surtis d’aquí cagant llets aviso al sèptim de cavalleria abans no aparegui el que portes amb tu…”, l’animalò no havia vist que la lletra era diferent, lletres diferents personalitats diferents, així que el meu conegut se’l va treure de sobre i va “derivar” (m’agrada el mot) el seu cas cap a algú amb més capacitat (vegis més bates de força i calmants), doncs res, que el tipus avui m’ha recomanat una pel·lícula, jo pensava que seria aquesta, però amb sorpresa he vist que no, que era aquesta, i que voleu que us digui, aprofitant la moda dels correus cadena us la recomano aprofitant la recomanació cadena… i per cert, i per les noves que s’han afegit a aquest lloc (i abans que us doneu de baixa), us convido a que em doneu un tema o tres senzilles paraules i tindreu un post només per vosaltres, bé, i si cap dels de sempre ho volen fer també poden, perquè qui collons soc jo per dir que no a una sessió de tortura… el sempre vostre vampir insolent des del seu espai indecent…