entrada 782 (any 3)

Avui mentre feia el cafè un tipus m’explicava que havia estat parlant amb el nostre enllaç al Japó “Saps, li he dit han passat de grocs a blancs de l’ensurt i ara passaran a blancs nuclears... li ha costat un xic agafar-lo...”, si, ja sé que està fora de lloc però abans que els twitteros més propers a un film del Hitchcock que no pas a altres em travessin amb les seves piulades, dir que “Ho sento però algú ho havia de dir...”, parlava amb el tipus qui em deia que semblaria ser que ara els jubilats de la central han decidit tornar a la feina, sembla estrany que a qui poc temps li queda el valori en tan poc, suposo que un fet així seria totalment impensable aquí on viviu, però allí les coses són diferents, també m’ha dit que hi ha més voluntaris dels que són necessaris per jugar-se la pell, tal com si el Sr. Spock hagués fet la seva màxima en un país com aquell, el tipus em recordava que els voluntaris parlaven del tema amb els seus pares i amics i després ho explicaven o senzillament o comentaven amb la seva dona, fet del tot normal en un lloc on encara hi ha forces bodes per encàrrec... i de fet una de les figures més venerades és la del padrí que s’encarrega de cercar i establir les condicions de l’enllaç, imaginant la imatge dels tipus amb l’enemic invisible i dels vells intentant fer el que es pugui un no pot més que recordar a personatges com el Katsumoto d’algunes cintes, tot i que allí són reals, i els tipus amb un somriure s’hi juguen el tipus i no per ells, sinó per la resta, tenen clara la seva missió i fins i tot n’hi ha que donen gràcies per poder tornar i ser útils a la societat en allò que han estat ensinistrats (com em van dir un cop allí, aquí no esperem que poden fer per nosaltres, fem el que podem pels altres)... el nostre enllaç segons em comentava el meu conegut es queixava de que els hi toqués a ells i sense dir-ho deixava anar un “Perquè a nosaltres? Amb lo humils que som, si quasi que podríem passar pel poble escollit...”, tot i que després d’un silenci segur que hagués rematat tot dient “Saps què?, quasi millor que ens hagi passat a nosaltres, ja que cap altre poble hagués estat o estaria preparat per una situació com aquesta...”, i per aquí tenint d’escoltar a segons quins experts que van vomitant les seves teories sobre el que passa i lo ineficients que són, i com deia aquell “Que fàcil que és xerrar i ja no diguem parlar...”, avui sortia la ministra tot apuntant-se al carro de les tontades dient que tot aliment que vingui del Japó haurà de passar controls contra la radioactivitat, el mateix govern que es queixa sempre que pot de les mesures proteccionistes i de quarantena d’entrada de productes al Japó, i que fa que molts dels embotits patris tinguin problemes d’entrada a aquell país... i el divertit serà veure (si es dóna el cas) que els morts per aquest accident (actuals i veniders) siguin menors que els que hi ha a les carreteres d’aquí... a veure si decideixen prohibir els cotxes o els matrimonis o millor encara la vida en parella per estalviar-se també els i les mortes de la violència de gènere... com deia un conegut d’aquell país “La gent se la descobreix quan parla creient que té la raó...”