entrada 779 (any 3)

Ja fa temps que algú em va dir que darrera una gran desgràcia en venen unes altres, i si la primera és una desgràcia en si mateixa, les segones tot i ser-ho són força casuals o com deia aquells inesperadament esperades, el mateix tipus em deia que hi havia imbècils que parlaven de les teories de la conspiració on organitzacions increïblement poderoses creaven desastres per tal d’amagar els seus veritables actes (com una explosió submarina a en una falla i en un moment determinats), res més lluny de la veritat, el que passa és que davant un desastre natural un hi pot posar forces altres “desastres” i aquests quedaran amagats sota la dimensió del primer, i aquesta teoria tan conspiracionista un dia me la va reafirmar un paleta que només havia llegit el llibre d’instruccions del consolador de la seva dona (per veure si tenia sort, i moria electrocutada) o que l’única educació que havia rebut era la que ensenya que posar massa ràpid els totxos incrementa la possibilitat d’enxampar-se els dits i de que la paret caigui o quedi torta... doncs el tipus un dia entre cervesa i cervesa em dia “El millor són les grans obres, quan per exemple per un desastre s’inunda una casa, perquè aleshores pots carregar despeses que ni tan sols has tingut i tot queda dins de la factura, perquè davant un desastre tothom espera una factura que foti els pels de punta... suposo que deu augmentar la sensació de desastre i dóna per poder explicar després...”, doncs res, ja ho veureu, com si de paletes es tractessin i d’una reparació a lo bèstia, ja veureu les factures que us aniran passant doblegades d’aquí a que el tema del Japó perdi intensitat... avui fent el cafè la gent no parava de despotricar contra les nuclears, si semblava allò la reunió anual del pollapeace en vinagre, i un dels presents ha dit “Doncs mireu, no la palmarem d’una nuclear, possiblement la palmarem per la imbecil·litat de forces dels presents que tot cercant compostos com el famós omega 3 per ser més joves i cagar millor esteu despoblant d’eufausiàcics l’antàrtic, krill pels mongols que m’esteu mirant amb la boca oberta, i quan ja no en quedin aniran caient tots els que hi van darrera, i vosaltres macos i sans com sereu possiblement sereu els darrers però també hi caureu...”, he apuntat mentalment el fet de convidar-lo al cafè, i de fet i com sempre, que de fàcil que és parlar, ara tothom oferirà solucions per tal de treure l’energia nuclear tot dient que les renovables en són la solució, i que si hi ha energia nuclear és per uns obscurs interessos, tot negant el fet que si hi ha aquest tipus d’energia és senzillament perquè fa falta, fins i tot una tipa deia que es podrien fer-ne servir d’altres més contaminants però més segures, i aquí quasi que em parteixo abans de dir-li “Donant pel cul des de fa temps amb l’efecte hivernacle, i ara em vens a dir que poc importa mentre tu estiguis segura...”, els he deixat agafant el diari i veient a partir de la pàgina tres les primeres factures que us estan fent passar tot camuflades amb el que va passar...