entrada 774 (any 3)

Estava fent un beure amb un tipus, aquest feia una estona que llegia una notícia al diari, on una tipa s’ha pujat a la moda de dubtar dels seus pares i està a la recerca de la seva veritable mare biològica...(fa gràcia que mai es busqui el pare en aquests casos, només la mare...), el tipus va somriure “Arriben de ser mentiders aquests humans, qualsevol mare et dirà que vol el millor pel seu fill, ara bé, si li proposes que el millor és que el doni a una altra dona amb una millor família, més recursos i senzillament més futur pel nen et mirarà com si li demanessis que el matés... que de fàcil que se’ls hi omple la boca de paraules que un cop dites perden el seu significat, senzillament perquè han estat pronunciades per ser dites i no pas seguides... i després el fet de dubtar i criticar el que t’han fet, quan segurament tu hauries fet el mateix... els humans són uns experts en el “si puc i vull ho faig” valents cabrons i si els hi fan a ells ja triguen en queixar-se” va aixecar la copa i em va mirar “Saps?, ja no recordo a quants nens hem buscat un lloc millor, i en segons quines famílies oferir un cementiri és oferir un lloc molt millor...”, no era el moment ni el lloc per portar-li la contrària, diuen que no hi ha pitjor acte que matar un germà, tot i que un no s’hi porti bé amb aquest, i mirant-ho d’aquesta manera forces humans han matat a algun dels seus germans en el sentit més ampli del concepte, i com sempre a alguns se’ls titllarà d’assassins i a altres d’herois tot depenent de la utilitat que la societat hagi obtingut de l’acte, fa temps algú em va dir “Quan un conjunt de voluntats actuen com una sola, senzillament es perd el conjunt i queda només la voluntat resultant, és aleshores quan tots esdevenen un i quan cada un esdevé res quedant confós dins de la totalitat, els humans no són més que unitats individuals desitjant esdevenir unitats col•lectives senzillament per no tenir de pensar en els seus actes, fer el que et diuen que facis és sempre més fàcil que no pas fer allò que un creu...”, i allí em trobava jo, a punt de fer quelcom que portaria conseqüències, forces conseqüències, el tipus em va mirar amb un somriure “Mira, no pateixis et faré costat, mai m’ha caigut bé, i suposo que no podeu estar així per sempre més, al començament era divertit però ara... tot i que espero que al final siguis tu qui quedi en peu... però ja saps que no et podrem ajudar més que en les explicacions, l’acte ha d’esdevenir individual i fet per tu, quan un fa que d’altres li solucionin els problemes, senzillament evidencia que és esclau d’aquells problemes i a més ho fa públic...”, matar mai ha estat un problema, quan un té més fantasmes de persones que ha mort que no pas de persones a les que ha estimat sap que el cel no és per ell, de fet sap que ni tan sols l’infern és per ell, esdevé un tipus de mal col•locar, un tipus que tothom voldria lluny, vaig pagar tot sortint del local, la nit començava a caure sobre la ciutat, un bon començament per un relat vaig pensar... la nit començava a caure sobre la ciutat i jo anava a matar a una persona...