entrada 771 (any 3)

Parlava amb un tipus que em deia “Som tan estúpids que tenim màquines de les que desconeixem la meitat de les coses que fan, i de l’altre meitat (les que coneixem) som tan idiotes que no sabem com utilitzar-les... ens omplen cada cop de més opcions i serveis en tot allò que comprem, i el bo és que podrien vendre’ns productes sense bona part d’aquests “usos” i nosaltres no ens adonaríem de l’estafa, senzillament perquè ni sabem ni farem servir mai bona part de les aplicacions dels productes que comprem...”, em va fer gràcia la frase, de fet és un bon resum del que és la naturalesa humana, la recerca continuada del “això més” sense veure que moltes vegades aquest “més” ni cal, ni és necessari, ni senzillament es vol... un altre dels tipus presents i que venia de fer un cicle de conferències ens va explicar un dels nous exemples que posava a les seves xerrades (ull que li xafaré la història i vosaltres la podreu escoltar/llegir gratuïtament, perquè vegeu la tasca divulgatòria que també difusora d’aquest espai...), doncs bé, ell parla de la teoria del taxista, la historia diu que un dia qualsevol un grup de taxistes al arribar al garatge on tenen els cotxes descobreixen que algú els hi ha entrat i els hi ha robat/trencat bona part dels vehicles, un dels taxistes descobreix com el seu cotxe està intacte, i tot enfotent-se dels altres i maleint la seva sort (ell treballarà i els altres no, i segurament haurà de fer bona part dels serveis que els altres no podran fer), doncs bé, quan puja la primera persona al taxi descobreix amb sorpresa com a ell també li van robar, li han robat un aparell que si bé no és fonamental pel funcionament del vehicle si que ho és pel desenvolupament del seu servei, i que en cas de denúncia per part d’algun passatger li pot costar car, el tipus avalua la situació i decideix comportar-se de forma extremadament educada amb els clients, fent la seva feina de la millor forma possible tot esperant que els passatgers no es queixin, i vet aquí que el taxista acaba el dia amb moltes carreres i millors propines, un cop al garatge li diu al mecànic el que li passa i que li arregli el vehicle per poder continuar sent el mateix taxista de sempre, això ens porta a que la gent pot fer la feina molt millor del que la fa, tot i que senzillament no ho fan perquè no volen, perquè el que es vol és fer la feina de la forma que ens sigui més senzilla i no pas de la forma millor per als nostres clients... estàvem donant-li voltes al tema quan un dels presents ha dit “I ara amb el tema del canvi de senyals dels collons, bona cortina de fum que han muntant...” i davant les paraules dels presents que deien que s’havien de fer els canvis davant la nova normativa el tipus ha dit amb un somriure “Perquè?, on diu que hi han d’haver senyals indicant el màxim de velocitat cada pocs metres?, senzillament es podrien tapar o directament treure i posar cada certs quilometres un cartell lluminós recordant les noves limitacions... perquè ja em direu qui no sap ara que ja no es pot passar dels 110” i és aleshores quan m’ha vingut al cap la història del putu taxista i he descobert que l’estat en si tot el gran i animal que es vulgui, no deixa de ser un senzill i pur taxista (i amb l’aparell arreglat, tot una llàstima)... auuu i perquè passeu el diumenge tararajant us deixo una cançó...