entrada 768 (any 3)

Ahir vam fer un recull (que no exhaustiu ni complert Deu ens lliuri) d’aquelles expressions que tan caracteritzen als humans, i la primera que va sortir (com no) va ser la de txurri, sips, sips, “txurri”, de la famosa trilogia del txurri-media manga-mangotero adivina que tengo en la punta del favero... quedant clar que el grau de cretinisme ha de ser força elevat per nomenar a algú d’aquesta manera i encara més per respondre posant ullets de capullo integral... la segona que ha sortit ha estat la de cari, empatada tècnicament amb els gilipollisme modern de “carissss” (a més “s” més nivell maribell...), i aquí el riure ha estat absolut recordant que tots hi hem passat per ser nomenats per una d’aquestes paraules ains... poc després un ha reivindicat la pàtria tot parlant d’expressions com: vida, estimada, cor... i aquí hem decidit que si en català pompeuià la cosa sona més seriosa, el tema del “cor” en castellà i la seva accepció “corasónnnn” sona d’un premi “Killos 2011” kchpatrsh (keechapatrasch pels que encara necessiten totes les lletres...), després han passat a aquells que es diuen: pare/mare i aquí ha quedat clar que és la forma més digna de portar un complex d’Edip o d’Electra de forma normalitzada i sense que et mirin malament, perquè té el seu punt morbós el estar follant i dir “Va mare menja-me-la” i l’altre “Si pare, corre’t als meus pits...”, no em negareu que bé, bé, allò que es diu bé no sona... després estan els que diuen sempre “hola guapa / hola guapo” quan veuen a la seva parella i que un no pot estar-se de dir “Quan fa que no has passat per l’oculista?” o “Tens una visió força picassiana/daliniana de la realitat tu...”, fa temps em van dir que la vàlua d’un guerrer es pot mesurar per la vàlua dels seus enemics, així doncs suposo que de la mateixa manera un tipus es pot qualificar pel que diu i el que es deixa dir, i veient els exemples anteriors un queda sorprès que en converses on predominin “txurris, caris, cors, vida, corassssssson, guapi” i altres paraules i que per la seva força cabalística en són prohibides a molts mortals, un esperi trobar un xic d’intel•ligència... l’altre dia una tipa li deia al seu pollaman de torn “Cari, ets un cel!”, i un no va poder més que dir-li “Doncs com està el temps prepara’t per una pluja, tot i que no sé si serà daurada, blanca o directament una calamarsada...”, els dos imbècils se’ns van quedar mirant sense entendre (o no volent entendre) l’acudit, mentre la resta intentaven aguantar-se el riure... i ara la pregunta, ohhhhh, intel•ligents lectors d’aquest blog, ara feu-me cagar potes avall dient-me com us diuen i com dieu cada cop que esteu mentalment pertorbats a causa de quelcom que vosaltres nomeneu enxonament/empollament ummm, o era amor?