La força del vampir recau en el fet que ningú creu en ell
diumenge, 29 de novembre del 2009
entrada 343 (any 2)
Avui mentre fèiem el cafè ha vingut un conegut, i com sempre la famosa frase “Què quants n’has salvat avui?”, ell ha fet una ganyota i ha demanat un cafè i una copa, ningú li qüestiona que mentre tots intentem mantenir una imatge ell la trenqui prenent alcohol de bon matí, ja que ell té una feina lloable, s’encarrega de que els encarregats de la neteja no tinguin que recollir trocets de vilatans de tan en tan, semblava ser que l’havien cridat per evitar-ho, al arribar ha vist en el sostre a un home de certa edat amb la cama fora del terrat i intentat saltar, l’han fet pujar sense que ni tan sols pogués agafar aire, i au, ja el veieu davant d’aquell individu de qui no sabia res, però a qui havia de convèncer de que viure sempre és la millor situació... ha apurat la primera copa i n’ha demanat una segona, tots han fet un gest condescendent coneixedors i reconeixedors (això és més important) de la importància de la seva feina, doncs bé al final han anat desfilant i m’he quedat amb ell, anava pel tercer curt quan m’hi he afegit, “Saps?” m’ha dit “La gent és estúpida, la gent creu que salvo a gent, i jo senzillament m’encarrego d’enganyar i fer creure que hi ha un futur millor, de fet no ens valorem pel que podem fer sinó per com de bons som mentint, hem d’evitar que la gent decideixi abandonar aquest fotut mon abans d’hora, i un cop fet, la societat ja s’encarrega que s’ho treguin del cap, de fet la societat no està disposada a que ningú marxi sense pagar el beure...”, possiblement té raó, la societat en la que estem i que té com a premissa la màxima llibertat no està preparada per segons quines llibertats, i jo sé tan bé com ell o millor, que si una vida és una merda el més normal és que segueixi sent una merda, i que d’oportunitats per trencar amb tot no se’n tenen tantes com ens volen fer creure, “I el més divertit del tema, és que el fill de puta d’avui, no s’ha llençat i el cabron encara m’ha dit que podia estar content del bé que havia fet la meva feina, i que almenys s’alegrava d’haver-me fet sentir útil... el molt fill de puta, el proper t’ho asseguro que o salta o el faré saltar jo, si és que al final la gent només espera una puta mentida per creure que tot pot canviar”, he aprofitat que estava amb aquest prohom per pillar-la, de fet avui la meva borratxera ha estat entesa com un acte de servei a la societat i de recolzament als que la mantenen, el que són les cosses...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Que bo!
Tot el món és una mentida.Tot són segones intencions.De vegades és tan clar, però continuem fent veure que no ho veiem...
A vegades és més fàcil pagar el preu de l'engany, que l'esforç de demostrar-lo
Publica un comentari a l'entrada