entrada 328 (any 2)

Despertar-se amb una Hello Kitty tamany XXXXL mirant-te et fa plantejar moltes coses, entre altres que ha passat i quants astres s'han alineat de certa manera per que et vegis d'aquesta manera, un moviment al costat et fa veure que no estàs sol amb la Kitty, i et qüestiones forces coses al pensar ni tan sols en la possibilitat d'un trio, la kitty, tu i algú altre, aleshores és quan un només pot ordenar a la brigada d'enanets que es té dins del cap que parin, tot i esperant que siguin jueus i se n'adonin que el dissabte no és dia de treball, i començar a pensar en la nit anterior, recordo que vam sortir arribar al local i que el porter ens va mirar sorprès: “És divendres... no dissabte”, i que collons hi fèiem allí “Sorpresa” va dir un dels que venia amb nosaltres i vam entrar, el DJ va saltar de la cabina i es va llençar cap a nosaltres “Eisss, que us heu perdut??, avui és divendres...” “Ja, ja, i?” no van caldre més explicacions, la música ens ho va dir tot “Brutus, tu també fill meu...” vaig escupir-li, ell va arronsar les espatlles “Avui és happy friday, ho sento, bé com a happy friday us convido a les copes...”, ens vam plantejar marxar i no tornar-hi mai més, però algú va dir de donar-li una oportunitat, i he de reconèixer que si teníem dubtes de com podia anar la cosa, va succeir quelcom increïble, la merda de nit que esperàvem es va tornar en una nit força memorable, la música va anar passant (us en deixo algunes, i estic segur que cap de qui les escolti serà capaç d'estar-se sense no moure almenys el peu tonto, per cert, són contraindicades per avorrits i aquells que estan en contra del somriure fàcil)...
link 1
link 2
link 3
link 4
link 5
Després de les primeres copes, van venir les segones i els temes de conversa van anar fent-se més profunds, al final va venir l'eterna discussió sobre quina seria la parella perfecta en una nit com aquella, els noms van anar passant tot trobant motius per no considerar-les i rebutjar-les (enveja i saber que no les podrem mossegar, si voleu que us sigui franc), i al final vam tenir una guanyadora, i aquesta va ser... (redoble de tambors), la Nelly Furtado, polvo salvatge on n'hi hagin, pels que encara no sabeu qui és us deixo alguns enllaços, per cert, ella és la noia...
link 6
link 7
Hi vam estar quatre hores, deu ni do el temps que hi vam passar per alguns que en principi no havíem d'aguantar ni cinc minuts amb aquella música, de sobte la música es va parar i pels altaveus va començar a sonar la cançó dels comiats, mentre de la pared de leds un llum envaïa el local amb una brillantor que molestava fins i tot als que no eren vampirs...
link 8
Ens va costar separar-nos de la barra (cosses de l'edat que no pas de l'alcohol), en el local ja no hi quedava quasi que ningú, alguns pocs clients i el personal del local, des de la cabina el DJ ens va somriure “Va, tinc un regal per a vosaltres...” i va començar..
link 9 (ull el final no té pèrdua...)
I ja ens veieu davant la paret de leds intentant resseguir els passos (sort que un té el sentit del ridícul força oblidat), i quan un es preguntava si allò era real o una imatge Gillian, algú va sortir de la llum, vaig veure una mà que se m'acostava i m'estirava, i després res, només una lleugera sensació del que havia passat, i ara em preguntava: “La Beyonce, és una fan de la Hello Kitty?...” “Què li direm ara al Jay-Z?”, estava pensant en això és quan he escoltat “Si estic desperta espero no dormir-me, si estic somiant espero no despertar-me...”, coi la Beyonce parla català!....
Per cert i per fer-vos perdre el somriure i ficar-vos de mala llet us deixo un nou link.
link 10
I una altre mentre us prepareu per sortir aquest dissabte...
link 11