entrada 327 (any 2)

Fa temps ja m’ho van dir, tu li dones a algú: una gorra, un xiulet i un mòbil i no pateixis que trigarà escassos segons a considerar-se força millor que tu i a mirar-te per sobre l’espatlla, i si li dones una porra ja és la hòstia, doncs bé, això mateix passa amb alguns columnistes, que tu els hi dones un lloc per escriure, i ho fan vomitant el primer que els hi passa pel cap i sense pensar massa en el que diuen, (jo també ho faig, però no em guanyo la vida fent-ho, i sempre he cregut que si et paguen per quelcom, que menys que fer-ho un xic encertadament), doncs bé el primer columnista d’avui conclou: “ Han de saber que tant si es regula com si no, les interrupcions voluntàries –la llei no obliga a avortar ningú- es seguiran produint. A l’avortament ens hi oposem tots, però alguns entenem que no té sentit prohibir-lo”, bé, no deixa de ser una columna d’opinió, però aquest literat del segle XXI deixa la porta oberta a forces interpretacions, entre altres: com que per molt que legislem la gent continuarà assassinant, robant, violant, etc.. així doncs, perquè fer una llei??, perquè tot i que hi estiguem en contra, com que la gent ho continuarà fent, doncs i gual no té sentit prohibir res de tot això..., la segona columnista tampoc s’ha quedat enrere, suposo que deuen fer competicions de qui la diu més grossa, aquesta deia: “Els gòtics (en referència a les fillíssimes), són una tribu urbana, uns individus, que vesteixen com si anessin a una festa de disfresses medieval...” i segueix que li ha faltat temps, “... i que estan més be sols que acompanyats, cosa que els acompanyants agraeixen sobre manera, que sempre parlen del suïcidi, però que curiosament tots segueixen vius”, deu ni do, com deia aquell.... davant aquestes demostracions d’intel•ligència i capacitat un només pot dir allò de... premi mongoliiiito de oro, que ara seria premi dawnie daurat... em pregunto si cap dels dos columnistes té mínimament clar del que escriu, no em poso en les seves idees que com en el cas dels culs tothom en té un, sinó en el fons dels escrits, en el primer cas una apologia de l’anarquia (ja que tot es pot fer, perquè legislar sobre res, ole, ole, Marianico...), i la segona amb una descripció sobre els “gòtics” sortida d’algú que potser caldria que s’informés un xic més sobre el que ella nomena “tribu”, perquè si parlem de tribus i de fer l’indiu, aquesta senyora s’emporta la palma, de fet res més fàcil que parlar del que no es coneix i aplicant el típics i tòpics, que també ens diuen que aquells que escriuen en mitjans de premsa com els que he comentat, molt segurament han vist forces portes tancar-se davant d’ells abans d’acabar on estan, i és clar, tanta negativitat acaba per afectar al columnista que deixa anar el primer que creu tot pensant que el pobres desgraciats que el llegeixen, són tan subnormals com ells i que no intenten resseguir un simple fil de les idees exposades...