entrada 326 (any 2)

Fa gràcia com van canviant el mots per evitar una imatge, quan el problema no és el mot sinó la imatge en si, fa uns anys va aparèixer la paraula “single” per substituir la de solteron/a, de fet només d’escoltar o pensar en la imatge d’un d’aquests personatges a la majoria ja se’ls hi posava els pels com escàrpies, doncs bé, cap problema, apareix el mot (i la idea) de “single” xaxi piruli mangui xuli, i tots passen a ser singles, que no LP (ja ho sé, un acudit dolent, el famós sentit de l’humor vampíric...), i que voleu que us digui, de fet he estat en alguna festa per a singles, i la imatge era més aviat tristota com diria el Molina, fins i tot i per evitar el ridícul i el clusterament (ole, ole, amb els tecnicismes), n’hi havia que hi havien anat amb la seva parella (això si, arribaven junts i entraven separats, ole, ole, el portent de l’espionatge i de les pelis que han vist, amb tot n’hi havia que venien separats des de la cantonada, amb riures nerviosos i còmplices), això tot i mantenir les distàncies per no quedar tant en evidència, tot i que si es terciava, arriaven la bandera de conveniència (parella) i feien ondejar la bandera del Jolly Roger, deixant anar alguna que altra andanada a les veles del pobre vaixell que passés pel seu costat (i ja es veien els pirates corrents pel vaixell amb els garfis llestos per l’abordatge, mentre la parella s’ho mirava pensant “Això, no ho havia previst”, ahhh, ce la vie), que en lloc de Jack Sparrows aquests són tots un Full Buitracos, a més ja sé sap que en l’amor i la guerra quasi tot està permès, doncs bé, amb el temps aquesta imatge del single s’ha anat associant de nou amb la del solteron/a de tota la vida, perquè en el fons i per molt modernikis que vulguem ser, no estem més que definint a aquestes persones, doncs bé, ahir vaig llegir una nova etiqueta destinada a substituir la de single, i la parauleta de moda és (redoble de timbals): “disponible”, així doncs (i sempre segons la (i remarco), la, columnista): “Davant la sensació d’individualisme i solitud de la paraula single (o sigui solteron/a), apareix la paraula “disponible” que implica que la capacitat d’involucrar-se i implicar-se amb els altres”, ole, ole, ole, tus güevos murenus, vaja que estaran contents els solterons/es, que ja no són singles sinó “disponibles”, tot i que en el fons no deixen de ser el que tots sabem... ahhh, però no acaba aquí el tema, de fet el concepte “disponible” també és pot aplicar als que tenen parella, però que també tenen l’atribut d’estar disponibles, així doncs, els emparellats, han decidit aplicar allò de: o juguem tots o fote’m enlaire el joc de cartes... i és clar davant la imaginació calenturienta i malaltissa d’algú que porta força temps dormint més per obligació que no pas per plaer al costat d’algú altre, poc hi pot la raó, en el sentit que si una cosa deixa de ser divertida, acabarà per ser trista i avorridota (l’efecte Molina un altre cop), però ja sé sap, en tota dictadura ( i el matrimoni a vegades ho és), hi ha un grupet d’herois, un grupet de traïdors i una gran majoria de vivants, que mentre passi dia rere dia, i puguin perdre els ulls amb els culets de les jovenetes (guió i/o barra jovenets, no s’enfadin les erices cabrejades), ja en tenen prou, perquè pensant-ho bé, perquè collons un ha de sortir a caçar si té el menjar a taula... com deia aquell, per reconèixer si un lleó és salvatge o ha nascut en captivitat no cal més que mirar-li els ulls, els salvatges tenen una brillantor en els ulls que els nascuts en captivitat han perdut (no em faig responsable del que us pot passar si us acosteu massa a un lleó per mirar-li els ulls, tot i que les perilloses sempre han estat les lleones...)