entrada 320 (any 2)

Treballa amb mi un tipus del que l’única cosa que em faria més ràbia que el fet que treballi en el meu equip seria que treballés en la competència, és un d’aquells individus que mai riu (possiblement ho hagi oblidat, o riure no té cap valor professional) i quan ho intenta (el riure), penses que millor se n’hagués estat d’intentar-ho, bé aquest individu té un do, si, ja sé, que tots en teniu un de do, però el seu és extraordinari, és capaç de quantificar qualsevol solució, i a més utilitzant totes les variables, aquesta magna qualitat li permet davant un problema donar la solució més econòmica, i utilitzant no sols variables monetàries, de fet és un putu geni, ha creat el que ell diu UDA’s que són les “unitats de despesa per acció", on mitjançant un sistema de càlculs i algoritmes, acaba convertint qualsevol problema en una simple xifra, ell sempre ho diu: “Tot problema té solució, el que passa és que no totes les solucions seran sempre les que nosaltres desitgem, quan algú diu que un problema no té solució acostuma a ser que no li agraden les possibles solucions, i sobre els problemes sense solució... bé si un fet no té solució mai serà un problema, és un fet que no admet modificacions així doncs actua com una veritat universal, només queda que acceptar-ho”, molt possiblement algú preguntarà on paren els sentiments i la humanitat en tot això, doncs bé, els sentiments i la humanitat tenen un pes UDA força petit i en molts casos “residual” com diu ell intentant fer un dels seus famosos somriures... avui mentre fèiem el primer cafè del matí algú ha preguntat sobre el tema del dia, el segrest de vaixells a les costes de Somàlia per part dels black sparrows (ja sé que l'acudit és dolent), a partir d’aquí s’ha iniciat un debat sobre el que caldria fer, fins que ell ha parlat, “Tot i no tenir totes les dades al meu abast, crec que la millor opció seria intervenir”, “Eissss tu, que hi ha gent al vaixell!” ha dit la secretària “Si, ja ho sé, i aquesta variable també ha estat considerada...” s’ha acabat el cafè, i mentre marxava m’ha mirat “Bé, tu ets l’expert en operacions i saps del que parlo, no?”, així que ja em teniu allí al mig d’un grupet de pseudoyuppies o més ben dit de pseudopuppies esperant que els hi expliqués una pel•liculeta, m'he acabat el cafè i justificant-me amb la feina els he deixat de nou amb el debat, definitivament té raó, el millor és intervenir, de fet pagar (i ja s’ha pagat en altres ocasions), no fa més que es prioritzin els atacs als vaixells d’aquella bandera, una altra opció és pagar als pirates perquè ells mateixos facin de vigilants, el que suposo que al final seria un cost baix, però tal com està al tema si em demanessin consell (i espero que no ho facin), crec que només queda un camí, sinó es vol pagar ni atendre les condicions dels segrestadors l’única opció és la intervenció, força més cara que el que demanen pel rescat, però ja se’n va pagar un de rescat i ja hem vist que aquests fangs venen d’aquelles pluges... (per cert, i per un preu simbòlic, explicaria el que s’hauria de fer, sempre segons el meu pobre parer, per tal d’acabar amb aquest problema), així que ja ho sap Sra. Xakon...