entrada 318 (any 2)

Ahir cafè, per cafè, cafè, amb els animalets de sempre, de fet hem aconseguit que els cafès tornin a recuperar el temps que tenien abans, possiblement els anys i els serveis prestats fa que ens puguem permetre aquests luxes, doncs bé ahir vam tenir una bona nova, un del presents ens va comunicar que tenia nova parella, després de felicitar-lo ens va dir que havia quedat amb ella i que l’estava esperant, va ser quan es va obrir la porta que alguna de les erices que (encara no sé perquè), s’han apuntant als cafès (això si, elles tallats, tes o qualsevol altra merda) va deixar anar un “Però no estudia amb la meva filla aquesta nena?”, al que ell va respondre “Pots estar contenta, la teva filla era l’opció següent”, després de les rialles l’ha presentada, Olga, un bonic nom, almenys lluny dels que es van col•locant actualment, que quan criden a un criuuu pel carrer no saps si el criden a ell o algun gos, o si t’estan insultant en qualsevol dialecte berber, bé, suposo que per ella els primers cinc minuts no van ser massa fàcils, tot i que després va fer el millor que podia fer, va pensar “que ovaris” que no pas “que collons”, i es va deixar anar, ens va mirar, les va mirar i va demanar un cafè, amb un fil de veu i un xic de coloret a les galtes, ahhhhhh, mon dieu, cap cavaller es pot resistir davant aquesta estampa, hòsties va haver-hi per veure qui demanava el cafè, mentre les erices cabrejades tals com Atenea ja estaven preparant venjança, suposo que deurien destripar-la fins la medul•la, però és clar, és de força masoquista anar criticant a algú quan cada objecte de crítica tu el tens pitjor, veient l’escena vaig recordar un acudit que feia anys algú m’havia explicat: es troben dos amics amb una certa edat, i un veu l’altre amb una joveneta, quan aquesta marxa li diu “Ostres, tiu, que fas amb aquesta jove! No veus que se n’anirà amb altres...” i l’amic respon “Mira, a la meva edat prefereixo un bombonet compartit a una merda per mi sol”; vaig somriure com cada cop que el recordo, possiblement admet discussions però jo ho tinc força clar, una de les erices cabrejades se’m va acostar “I tu?, no tens res a dir, què, et sembla bé?, pobre nena, clar, clar, si nosaltres anéssim de putetes com elles segur que també bavejaríeu...”, “Bé, si aquest és l’únic problema, ja està, ja sabeu el que teniu de fer, tot i que moltes de vosaltres teniu un petit problema pel fet que sou unes putes que ja no podeu anar de putetes...”, en altres condicions suposo que m’hagués endut una bona bufa, per la vaig veure allí, parada, amb la ràbia als ulls, crec que en algun fotut moment tothom acaba per descobrir el que ha volgut amagar i negar, i que no és res més que el temps passa, el temps passa i tot els humans teniu una data de caducitat, i aleshores la població és divideix entre els que lamenten les ocasions perdudes i els mals rotllos, i els que se n’alegren de tot el bo que han tingut, personalment no em representen cap diferència, ambdós tipus de persones estan condemnats a morir uns amb mala cara i els altres amb cara de gilipolles, i per cert, en Gump ja ho deia “No sé sap quin bombó et toca fins que no li treus l’embolcall” i l’Olga, tenia un embolcall que era una entrada per la fàbrica de xocolata...