entrada 315-3 (any 2)

Ahir mentre esperava per marxar de castanyada vaig tenir una revelasiooooonnnn com deia el cura d’Airbag, estava a punt de parar la caixa tonta quan vaig quedar esmaperdut que també acollonit del que vaig escoltar, de fet estaven entrevistant a una cantant de la que no diré el nom per no fer-li publicitat gratuïta, i a part que amb lo lloba que és no sigui que m’esgarrapi... doncs bé, l’entrevistador que tenia un to de veu semblant al de ZP, i mireu que vaig pensar que el ZP no es tragués un sobresou entrevistant a cantants, tot i que pensant detingudament amb les seves filles vaig abandonar la idea, ja que si elles se n’assabenten que té relacions amb cantants com aquella segurament el cremen en algun akelarre sota el crit de “Du hastttt, du hassstttt nichttttt”, doncs bé, en un moment donat van donar la veu al poble, fet democràtic on sigui i després de les preguntes de rigor va sortir una noia qui va dir: “A casa sempre reien quan cantava, però seguint el teu exemple m’he proposat ser una gran professional”, bé només d’imaginar-me a aquella nena cantar una sola nota ja quasi se’m treuen les ganes de sortir, però el millor va ser després, surt un noi dient: “Jo porto cinc anys fent classes de dansa del ventre gràcies a tu...” ole tu güevos morenossssss, com deia aquell, doncs bé sense poder més vaig parar la tele i em disposava a marxar quan ho vaig veure clar, meridianament clar, com diria aquell, ja està!!, ja sé com potenciar el coneixement i crear generacions futures cultes i instruïdes, no cal més que convidar a premis Nobel a la televisió, se’ls hi monta el numeret com el que hi havia ahir i auuu, se’ls fa sortir a la premsa, se’ls torna personatges dels programes del cor i ja veureu, d’ací a pocs anys un planter de científics de primera, que diran en programes com el d’ahir: “Jo vaig començar a estudiar equacions diferencials infinites, des del dia que el vaig veure a la televisió”, o “Jo vaig estudiar l’evolució del percebe de les Azores i la seva expansió per les lliteres seques dels rius del sud de l’Atapauca, després de veure a les revistes”, si és que qui no vol solucionar el problema és perquè no vol...