entrada 600 (any 2)

Ahir nit alcohòlica sota el ritmes de la darrera peça de la Gaga que en va permetre de fer l’imbècil per la pista, ja que per molt que un ho faci no superarà a l’original, tot veient que un cop més la musa més recalcitrant del pop actual no podia d’estar-se de copiar un cert look a altres grups i aparentar ser una cohetànea dels Marilyn… i després com tampoc es podia estar d’atacar directament la religió, suposo que aquells que s’han passat segles repartint bastonades ara són els que les mereixen, entre copa i copa vaig preguntar en veu alta que passaria si algú fes un videoclis parodiant a altres grups com per exemple els homosexuals, i el comentari va ser ràpid “El que passa és que tu ets un retrògrad…”, vaig recordar un blog que segueixo on (i amb uns arguments força sòlids) es defensava l’alliberament del ecoprogres detinguts i on ara es criticava l’èxode forçat dels gitanos a França, tot condimentat amb una conversa aquest matí on algú comparava al poble gitano amb el poble jueu tot dient que el destí havia estat força diferent per a cada un d’ells, que voleu que us digui sempre m’ha fet gràcia quan la gent que parla no ha tingut mai la necessitat extrema entesa com aquella on un ha de triar entre ell i els del seu voltant i els altres, en aquests moments us puc ben assegurar que un s’està de forces òsties i acaba per fer el més assenyat, allò de “Vagi jo calent i…”, amb tot vaig decidir d’estar-me de filosofies i sofismes barats a altes hores de la nit i em vaig centrar en el personal de local, la cambrera se’m va acostar tot assenyalant a un parell de noies al fons de la barra “Ja no tenen amb que pagar… suposo que el final de mes arriba abans a uns més que a altres, m’han dit que et sabrien agrair si les convides a una copa”, vaig somriure, vaig pagar la ronda i vaig sortir del local, sempre ha tingut un gust diferent el cos regalat del cos caçat, potser soc un purista o senzillament un gilipolles, però sempre m’han fet respecte les ties que et foten el cony davant per què te les follis… suposo que ser un vampir i portar segles entre vosaltres ha fet que m’hagi quedat amb el pitjor de tots vosaltres… al final i mentre tornava cap a l’apartament tot passejant per la platja vaig notar com l’ambient s’anava carregant, allò només podia indicar que la meva estada tal com l’havia conegut estava arribant a la seva fi… ja sé sap que tot lo bo té el seu final, i el dolent també…