entrada 579 (any 2)

La idea d’aquest post (que no inspiració ), tindrà un cost real i no tan sols la pèrdua de temps (que no inversió) a l’hora d’escriure’l... ahir em van fer partícip d’un fet que m’hauria d’omplir de joia i alegria, es veu que uns conegut d’algú es casen i els molts altruistes i generosos han decidit convidar-me a l’event... i és clar davant aquest acte de generositat desinteressada un ha de contribuir amb l’impost revolucionari que representa el regal de noces... amb el senzill que és que s’oblidin d’un i et deixin tranquil•let i després t’expliquin la versió abreujada de l’event, sense necessitat que tinguis de viure la versió extensa amb comentaris del director, núvia, nuvi i qualsevol altre que hi vulgui dir la seva, amb les imatges que et poden reportar malsons forces mesos i la necessitat d’escoltar una música odiable i veure com el personal fa el ridícul de la forma més inexcusable tot dient allò de “Un dia és un dia...”, i és clar el problema està en saber quan ha de pagar un... el normal seria veure la despesa mitjana i actualitzar-la amb l’IPC o veure el que acostumaven a gastar els angelets que es casen, tot i que si aquests són rics o directament al•lèrgics al diner el tema es pot complicar un xic... així que aleshores un pregunta al personal que hi anirà i es comencen a despertar tot una sèrie de teories per tal d’optimitzar la quantitat a donar, sembla ser que ha de ser superior al cost del cobert... però siguem francs, algú es pensa que el cobert val el que es paga en aquestes ocasions?? per menys de la meitat he vist en alguns llocs la possibilitat de gaudir de força més menjar del que un es pugui afartar sense cometre per triplicat el delicte de la gola... així que un paga per passar per la tortura de ser un conillet d’índies del F.A. de torn i de les tonteries que se li puguin ocórrer... això sense considerar el plaer que és descobrir que t’han assegut en una taula de subnormals que no intenten més que descobrir qui ets per respirar alleugerits tot pensant que ells són més, en aquests casos directament aprofito per explotar aquelles feines que no he tingut però a les que no tanco les portes, així he estat des de alineador de pals en estacions d’esquí, a mistery shopper, manyer, repartidor de butà i forces altres oficis que m’han permès de veure com la gent intenta modular el seus discurs davant als que creuen mentalment inferiors per la senzilla raó que la feina que fan no sigui tan fashion com la seva, òbviament un cop passada la boda i descobert el festival no m’han tornat a dirigir la paraula (i no sabeu el gust i plaer que això m’ha provocat...), així que ara hauré de fer un programa d’optimització per calcular en quan es valora l’aportació sense semblar escandalós o garrepa, i tot sense ni demanar-ho ni voler-ho, fa temps un conegut em va dir que això no deixaven de ser aportacions a un negoci que es deia matrimoni SA, i que veient el resultat d’aquests negocis un ja es podia escriure en gel el que aportava... perquè poc es podia esperar com a retorn, amb tot, intentaré ser un xic humà i faré la meva aportació, intentaré demostrar interès i desitjar-lis molta felicitat tot sabent que no només amb el senzill desig s’obté... i de pas qui sap si hi ha algun plat que em desperti l’interès...