entrada 594 (any 2)

Avui dia de maletes, és el que té quan un està a punt de començar les “vacances”, de fet sempre m’ha fet gràcia com de ràpid us heu acomodat els humans a les bones costums i com heu oblidat el que era, avui en dia tothom exigeix i demana vacances sense recordar que no fa tant d’aquest privilegi, de fet només un xic menys que el famós descans dominical que altres han judeitzat per fer-lo també en dissabte i aprofitar per tenir “findes” per perdre el temps privadament (eisss res a dir, que gràcies a aquests dies no acabo per perdre la paciència)… en el meu cas les vacances són un xic forçades de tan en tan toca canviar de aires per descobrir que humans gilipolles n’hi ha per tot arreu i que un no es perd res sortint de casa, però suposo que si no fes aquest procés no encaixaria massa bé entre els humans amb els que em toca conviure, així que res, maletes, cotxe i després d’unes horetes uns dies perduts per qualsevol lloc, tot veient com alguns ploren pels seus darrers dies i d’altres se n’alegren pels seus primers sense caure en que aquests dies no seran més que merdadies en la vida de gilihumans que es creuen especials per poder estar uns dies fent el que fan sempre, és a dir res d’interessant… aquest matí cafè i entre els temes de conversa ha sortit ja l’eterna discussió de si els homes són bons per naturalesa i les maleses que fan no deixen de ser accidents o malentesos… personalment crec que la fillaputés de qualsevol és directament proporcional a la manca de recursos que un té o a les situacions per les que un ha de passar, i com deia aquest matí els humans estan tan tarats pel costat dels psicòpates com pel dels santons, un només volen matar i els altres salvar, fet i fotut tots dos amb ganes de fotre’s a dirigir al personal… però res m’ho agafaré amb tranquil·litat i que no es digui, un dies de desconnexió i de descans per poder dedicar-me a mi i pensar en el futur (vaja, quina sorpresa si és el que acostumo a fer…), això si sota una atmosfera de bon rotllisme i de coleguisme que farà que qualsevol imbècil amb qui em creui em desitgi un bon dia, o que qualsevol animaló se’m presenti m’expliqui la seva vida tot esperant que me’l miri interessat i després li faci qualsevol merda confidència per tal d’assegurar-se que som del mateix club d’imbècils poc selectes, en fi, sort que sempre hi ha capullos amb ganes de compartir les seves xarxes i em podré anar connectant per deixar anar mecagondeus i altres parauletes que me permetin de fer més aguantable aquest viatge a la vila del pingüí… umm, i la pregunta seria: fer-s’ho amb l’Arale seria pederastria?...