entrada 580-2 (any 2)

Aquesta tarda estava fent el cafè amb un tipus d’aquells que encara creu en la bondat natural de les persones, d’aquells que llegeix en Hobbes o en Maquiavel i diu que no deixa de ser una bonica obra de ficció i que la gent no actuaria en contra dels altres conscientment..., de fet crec que la seva darrera parella el va deixar al no poder suportar que ell estimés més a la resta de la humanitat que no pas a ella: “Sempre hi ha gent que necessita més del que necessitem nosaltres” li deia ell clavant la seva mirada grisosa, i ella sense poder dir res per no semblar una porca egoista i veient com forces passaven per davant d’ella, avui l’he vist fent el cafè amb un gest seriós (estrany en ell) i m’hi he acostat fent gala de la curiositat natural dels vampirs... el tipus al veure’m ha forçat un somriure “Saps, al final creuré que el mon està tan fotut com tu sempre dius...”, i aleshores m’ho ha explicat, semblaria ser que en un lloc on hi ha hagut forces inundacions se’ls hi ha demanat la seva ajuda, de les notícies es veu que l’ajuda arriba comptada i que la que es reparteix està repartida per corpuscles radicals que aprofiten l’avinentesa de la inacció mundial per repartir i de pas fer proselitisme i donar sol•licituds per a lluitadors suïcides amb ganes de tenir un bitllet d’anada i sense tornada, de fet fa gràcia que un sobreviu a l’aigua per morir amb el foc... doncs bé, davant d’això moltes entitats han decidit accelerar l’arribada d’ajuda per invertir la tendència, i que s’han trobat?, doncs res, que l’ajuda arriba als centres de repartiment i... qui la reparteix? doncs precisament aquells que s’omplen la boca tot dient que només ells fan pel poble i que occident passa d’ells, òbviament un pot ser un tros de pa, però no tonto, així que el meu conegut davant aquesta situació va presentar una queixa... i la resposta?, força senzilla, s’havia de triar entre que arribés l’ajuda tot i que qui la portés ho aprofités per deixar precisament als que l’havien enviada a l’alçada del betum o intentar fer-ho ells mateixos amb el risc de provocar i patir la conseqüència d’aquests actes... així que sota la premissa de que primer la gent i després la veritat estan lliurant tota l’ajuda (o bona part d’aquesta) a uns tipus que riuen quan la recullen i més que ho fan quan la reparteixen tot dient “Recordeu que només nosaltres hem pensat en vosaltres...” i la gent?... doncs algú dirà que la gent no és tonta i que ho haurien de veure, però sento dir-vos que la gent senzillament vol sobreviure i si per fer-ho no s’han de fer segons quines preguntes doncs senzillament no se les fan... avui m’han dit una cosa que m’ha fet gràcia, parlaven de com d’importants es senten els humans a nivell individual i algú ha dit: “Mireu si es senten importants cada un com individu que molts diuen o podrien arribar a dir que la vida no és més que un somni que tenen, en canvi pocs o directament cap serien capaços de dir que la vida és un somni que un altre té i on un no té més que un paper secundari i lligat als desitjos de qui té el somni...”