entrada 575 (any 2)

Ahir tenia prevista una vetllada tranquil•la, lluny de les aventures vampiresques, una vetllada amb bona música, bon alcohol, bona companyia (és a dir, sense companyia), i un intent de trobar bons records... quan de sobte va sonar el mòbil, amb molt de gust l’hagués deixat sonar fins l’extenuació i més, però la curiositat natural dels vampirs va poder amb mi i vaig allargar el braç, em va sorprendre veure el número vaig despenjar intentant raonar una excusa que no em fes perdre l’amistat que l’altre part creia tenir amb mi, “Si?”, “Hola, perdona per les hores, no et vindria de gust fer una copa?”, vaig agafar aire, i quan anava a començar amb la meva excusa la curiositat va tornar a poder amb mi “Perquè no?, on vols quedar?”, em va dir el local i va penjar, el conec de fa temps i em encuriosir aquesta necessitat de fer una copa a altes hores de la nit, així que sense temps per parar l’equip de música, ni acabar-me la copa vaig sortir de casa cap al local, no em va costar trobar-lo un cop dins, la cambrera em va mirar i el va assenyalar amb el seu famós dit acusador, tot movent el cap com a signe de desaprovació, de fet no he entès mai com algú que es dedica a vendre alcohol odia a aquells que n’abusen del mateix i que li mantenen el negoci... vaig demanar una copa seient al costat del tipus “Hola, com va?”, ell em va mirar aixecant la copa “Saps, sempre m’ho havia preguntat, de fet alguns cops ho havia escoltat i creia que la gent exagerava, de fet suposo que tots tenim la necessitat d’exagerar per sentir-nos únics, per demostrar allò de “jo més...”, doncs bé, sempre m’havia preguntat com seria descobrir que ja no estimes a la teva parella... que tot s’ha acabat, que el temps ha corregut més ràpid que la teva vida i que ara et trobes amb un excés de vida una mancança d’amor cap a qui creies que ho era tot per tu... i saps el graciós?, que ha estat de la forma més estúpida, avui he arribat a casa i ella estava fent coses amb l’ordinador, venia tot il•lusionat per que havia escoltat una bona cançó, de fet sempre li dic allò de “Mira que he trobat o escoltat”, i no trigo a posar-li al youtube perquè ho vegi, doncs avui he començat a obrir la boca i l’he tancada, l’he vista allí i no he tingut cap ganes de compartir el que havia escoltat, de fet he vist en la seva cara el que sempre havia volgut obviar, i és que a ella ni tan sols li agrada la mateixa música que a mi, i no sé si em cabreja més el veure que tot s’ha acabat o descobrir que m’ha estat mentint en quelcom tan nimi tots aquests anys, així que m’he posat al meu ordinador l’he escoltat i he decidit que igual tu erets la persona ideal per escoltar aquesta merda, perquè sé que en el fons t’importa un borrall i que només has vingut per la teva natural curiositat....”, vaig somriure aixecant la copa, ahhhh, l’amor, mai sé sap com ve, i el problema és que tampoc sé sap com marxa... com deia un conegut: “En el fons volem el desig de tenir una cosa més que no pas la cosa en si mateixa...”