entrada 591 (any 2)

Avui cafè tardà, feia temps que no anava per aquell local tot i ser un dels millors de la zona, li podem posar com a nom “Mon Bohemi” (adverteixo que com tot és inventat), doncs res hem entrat al local i després de saludar el propietari em vist a la nova cambrera, el Pablo (el propietari) sempre ha tingut un gust excel•lent per les dones (només cal veure a la seva parella), i aquesta ha tingut una visió excel•lent amb les cambreres (servicials i excel•lents però lletges de nassos, suposo que per evitar “problemes” amb un sempre voluble espècimen masculí...), així que veient a la cambrera molts s’han preguntat si havia estrenat solteria, la cambrera era una rossa total, només ha calgut veure com confonia els conceptes “fred” i “calent” en el que se li ha demanat, però és clar, a algú com ella se li podien perdonar aquestes petites nimietats... mentre fèiem el cafè algú ha comentat la notícia de la setmana, la retirada de les forces americanes de l’Iraq, fa gràcia com aquells que van criticar l’entrada de les forces ara s’omplen la boca tot dient que ha estat una derrota i que no s’ha fet res just, ni legal, ni net ni que tingui un xic de valor, i mireu... he estat en moltes guerres i us puc dir que no hi ha cap guerra justa, legal, neta o que aporti cap valor, i avui en dia és molt difícil per no dir impossible guanyar cap guerra, després de les darreres grans guerres i de crear unes “regles” per allò que no té cap regla és del tot impossible aplicant-les de guanyar-ne cap, perquè tot bon estratega sap que una guerra per tal de ser guanyada ha d’implicar la destrucció total o quasi total de l’enemic, com em van dir fa temps “Si un soldat sap que si cau presoner li donaran de menjar el mantindran estalvi i finalment el retornaran a casa, molt possiblement valori aquesta possibilitat abans que la de morir, i un soldat que valora si morirà o no, deixa precisament de ser un soldat...”, lligat amb això hem comentat com han anat canviant els exèrcits i com fins i tot algú comentava que es plantejaven de desfer el cos de Marines ja que poc sentit té una infanteria de marina en l’actualitat, avui en dia la paraula de moda és UTO (unitat tàctiques operatives), no fa massa parlava amb un estudiós del tema i em deia “Hem arribat a un punt on fer una invasió com les que estem acostumats no deixa de ser com provocar una infecció en un lloc a gran escala, i tots sabem que les infeccions es poden tractar amb un nivell concret d’antibiòtics o amb una cirurgia més o menys matussera... ara el que es tracta és de crear corpuscles semblants al càncer, corpuscles camuflats i que es reprodueixen en diferents zones i sense ordre ni concert aparent, abans els exèrcits provocaven el terror, ara i amb les normes que hem creat ja no ho podem fer, així que només ens queda provocar el caos i el col•lapse...”, estàvem amb aquest tema quan ha vingut la cambrera ha preguntar si necessitàvem res més i un dels presents quan ha marxat ha dit “Deixa’t estar d’exèrcits i armes, el que té la cambrera si que són armes de destrucció massiva...”, veieu en això hem estat tots d’acord, llàstima que marxi a finals de mes... sempre se’n van les millors, ains...