entrada 599-2 (any 2)

Avui ha passat una d’aquelles coses que justifiquen l’estiu i les vacances, mentre estava ensenyant un blog d’una bloquera força interessant, amb cognom de papa cabron (papa eclesiàstic) i de filla catxonda del mateix papa... doncs bé, mentre ensenyava el blog s’ha acostat una velleta tota indignada “Por Dios, no ven que hay niños!”, he de reconèixer que estàvem en una zona de wifi lliure i que aquestes coses poden passar, un dels que estava amb mi veient com era impossible que aquella pansa arrugada es pogués posar més vermella del que ja estava per culpa del sol li ha dit “Niños?, y donde los ve?, por que yo solo veo una pandilla de animales mal criados por viejas proclives al cáncer de piel… pero claro, como ustedes tienen los ovarios para hacer lo que les venga en gana y joder luego a la sanidad y al resto de los contribuyentes…, y no creo que ninguno de estós angelitos vea nada que ya no conozca en persona… porque no me dirà que han nacido por el culo?”… la vella se’ns ha quedat mirant i després de veure com cap dels presents l’anava a defensar ha marxat cagant-se en nosaltres “Valiente juventut!” el que encara ens ha fet riure més, perquè qualificar-nos de joventut no venia a ser més que un intent (estúpid per cert) d’amagar la seva veritable naturalesa de vella tocawebs, i mentrestant els nens estaven actuant que ni Atila… demostrant que el terror de qualsevol interiorista segueix sent el fet que deixin anar als brivalls per dins d’un local dissenyat per ells i que ningú se’n faci càrrec de les seves juguesques, suposo que la merda de conversa que tenien les velles i la seva natural necessitat de ficar-se en tothom els hi estalviava el fet de tenir d’educar i culturalitzar els animalons que hi havia pel local, perquè sembla estrany com encara hi ha gent que no sap que pel senzill fet de néixer sota el forma de “persona” no torna a aquest nat en “persona”… un xic més tard he entrat en una de les llibreries del poble, i no he pogut més que arrufar el nas, des del moment que les llibreries tenen més aire a supermercat de llibres que no pas a llibreria he perdut les ganes i elles l’encant, ara no es pot anar a demanar un llibre que no estigui en les seves estanteries i no hi ha cap llibre amb un xic de pols, són l’orgasme del just in time, fins i tot els llibres s’han convertit (com tot i en la majoria del casos) en un sistema estructurat de diversió on pocs decideixen el que s’ha de llegir i durant quan de temps es té l’oportunitat de fer-ho, potser el plaer de poder publicar ha sobrepassat la necessitat de tenir prestatgeries de les llibreries i és clar en aquest cas el nou sempre és el millor (o això diuen)…