entrada 595 (any 2)

Ja hem arribat i ara encara amb les maletes per desfer toca pensar què fer... després d’algun comentari al post anterior (un), i d’altres per una via més directa he de dir que no tinc res amb les vacances, sinó i senzillament el meu problema és amb el gilipolles que les fan, perquè com tot hi ha gent que fa unes vacances forces dignes i d’altres que ho tornen tot un espectacle amb la intenció de tenir els seus sis segons de glòria a qualsevol callejeros o merdaprograma que es faci... però també tenen les seves coses divertides, avui després d’aparcar el cotxe al pàrquing ha vingut un dels veïns qui molt educadament ens ha dit “Perdonin però no crec que sigui la seva plaça”, després de mirar-me’l (i estar a punt de preguntar-li d’on collons havia tret un polo de Fred Perry...), i que l’acompanyant em preguntés qui era l’idiota aquell que es sabia de memòria totes les places d’aparcament del pàrquing l’hem deixat amb la boca oberta i he pensat que no començava malament el tema... i òbviament als deu minuts d’estar a l’apartament ha sonat el timbre de la porta, al obrir-la un quarenton que no ha perdut l’oportunitat de fisgar per l’apartament m’ha mirat “Vostè és?” m’ha preguntat tot inquisidor “I vostè?” he contestat amb el meu millor somriure, “Ah, si!, miri soc el president de la comunitat i m’han comentat que ha aparcat el seu cotxe en una plaça reservada...” “Miri, si el propietari es queixa li prometo que el retiraré, tot i que no crec que ho faci...” quan estava tancant la porta ha posat el peu impedint tancar la porta “I vostè és?”, tot el divertit del tema començava a ser ja un xic pesat sort de l’acompanyant qui de la cuina ha dit “Serà qui li trencarà el peu si no el treu, i per la seva informació jo soc qui ho farà si ell no ho fa...”, el president ha empassat saliva i s’ha acomiadat “Espero que tinguin una bona estada i espero no haver-los molestat, tot i que aquí ens agrada saber amb qui compartim l’edifici”, ha intentat dibuixar un somriure quan l’acompanyant ha seguit “Miri ja ens estan amargant la possible estada, i ja tenim clar que en aquest edifici la imbecilitat i els gilipolles abunden...”, “Espero el perdoni... però no estem acostumats que vigilin tan per la nostra seguretat...” he tancat la porta mirant de forma desaprovadora al meu acompanyant qui ha anat cap al bany “Vaig a dutxar-me abans no encenguin les càmeres per veure que fem...”, ha dit deixant lliscar la tovallola que tapava el seu cos “I mira, si volen que comencin a fer-ho i que vegin que no tinc res a amagar...”, definitivament les vacances no pintaven bé, i ara no és que ho facin, però el que tinc segur és que amb un xic de sort seran unes vacances força divertides, això si aquesta nit no entren els GEO’s després una trucada d’algun veí massa vigilant amb la seva seguretat, i precisament els que tenen tanta por per la seva seguretat són els que normalment més tenen a amagar i d’allí la seva dèria per la seguretat...