entrada 593 (any 2)

Avui llegint el diari quasi que provoco una fugida en massa de l'oficina després de l'atac de riure que he tingut, semblaria ser que al final han alliberat a uns tipus que altres tenien segrestats, i quin ha estat el cost del tema?, doncs res, l'alliberament del capitost (que havien enxampat) i una xifra entre cinc i deu milions d'eurets que coneixent com conec als humans possiblement sigui superior i molt possiblement algun que altre pacte ocult hi deu haver... doncs res, aquest parell podrà dir que ha gaudit d'una de les estades més cares i tot que pagat per l'erari públic al Alqaeda Resort del nord d'Àfrica (voldria saber si com a bons clients han pres les tovalloles del bany)... i de pas em pregunto si un pobre subnormal segrestés quatre idiotes en un colmado i demanés l'alliberament de la seva xicota i quatre duros (que no euros), com acabaria... doncs suposo que amb la intervenció de qui fos i un, o un grapadet de morts, sota la premissa que el Govern no negocia amb segrestadors... que voleu que us digui ser un vampir i portar alguns segles amb la vostra merda companyia fa que un escoltant al més vell dels humans o el més racional no li faci més cas que si estigués escoltant a un infant que comencés a parlar, parleu per mentir, pla i clar, tot el que dieu està orientat a enganyar, ocultar, amagar i aconseguir allò que desitgeu, sigui amb bona o mala voluntat... i el greu és que pel camí heu mentit tant que ja fins i tot vosaltres us les arribeu a creure i a més sou incapaços de veure la veritat quan us la diuen... com deia un conegut “Ha arribat un punt on la gent ja no vol ni veritats ni mentides, només volen merdes que es puguin creure...”, o qualsevol de vosaltres es creu que els han alliberat a canvi de res? Que el capitost de torn per casualitat ha llegit en Coelho i ha decidit que una força invisible li deia que els deixés anar?... (si hi ha cap imbècilidiota que ara digui: “Què pasa? Que no hi pot haver gent bona?” li recordo que aquest blog no està destinat a neotubbies), i encara hi haurà animalons que diran “I què?, l'important és que els hagin alliberat...”, aquests són el que diuen allò de “Pensa globalment actua localment”, o “Pensa localment i actua globalment” que ja ni sé com va aquesta merda i acaben per no mirar més enllà de la seva bragueta sota la premissa de: “Tingui els collons/ovaris a resguard i ja val...”, ara vindran i els hi faran una rebuda com si fossin herois, és graciós que siguin herois uns tipus que es deixen capturar i que no fan res per escapar-se... i de pas la baixa per depre o qualsevol altre merda i au, a viure del que han viscut, sinó ja veureu el que trigaran a fer un telefilme d'aquells de diumenge tarda... això si al baixar de l'avió no deixen anar cap tontada destinada a justificar el segrest, que ja me'ls conec aquests pijipolles també coneguts com a hippypolles... però que hi voleu fer, els humans sou així... ahir per la nit estava convidat a una festa d'aniversari (secreta, oooohhh si una d'aquelles xaxipirulis festes d'aniversari secretes, si, si, lloc de gresca i xerinola per a grans i petits), d'un idiota que ha fet els 52 anys, el tipus no se l'esperava de fet li han preparat alguns coneguts amb la complicitat de part de la família, doncs bé, l'animaló al entrar i descobrir la festa no va poder aguantar el gest i quasi que se'ns posa a plorar allí davant, molts van dir que era de l'emoció i altres merdes, però jo ho tenia clar, quan algú veu amb neguit que no tornarà a viure el que ha viscut i que el que li queda per viure poca ombra li pot fer al que ja s'ha viscut, malament; i de pas el descobrir que els humans el que desitgen en el fons és no ser oblidats, ningú vol acabar sol, i el primer pas per acabar-hi és ser oblidat.... tots voleu ser recordats i són festes com aquestes les que us recorden que encara esteu vius i que hi ha gent que us recorda, i aquesta és una veritat universal, de fet prové dels inicis de la vostra civilització... un senzillament “és” mentre es parla d'un i deixa de ser el moment que el darrer humà que el coneixia l'oblida... veieu aquest és precisament el somni de tot vampir, viure sense ningú que ens recordi, ser una ombra un record que la gent esborri tot pensant que no forma part més que d'un malaltís somni, perquè per algú que no espera res de la humanitat que millor que aquesta mateixa humanitat l'oblidi i el deixi tranquil...