entrada 589 (any 2)

Amb el temps les dites van canviant i avui no he pogut més que somriure al veure que es compleix allò de: “Disme que collons penges al teu feisbuc i et diré la merda que ets i que vols amagar...”, un passeig per la gent que en algun moment s’han cregut els meus amics o m’ho han proposat i de pas aprofitant per anar veient als amics dels mateixos (que a vegades veient de qui és un amic se’t treuen les ganes de ser-ho tu...), doncs res, tothom penja les seves xaxifotos de viatges i quan més lluny el viatge millor... un podria pensar que el hobby d’aquesta gent és viatjar... però vaja dient-ho van que s’estrellen i no cal que mostrin la foto del mongolitu en qüestió a peus d’una piràmide, a la cinquena avinguda, a la catedral de..., la platja de... i el castell de..., aviat en aquests llocs hi haurà uns peus marcats al terra amb un cartellet “Lloc per fer-se la foto per penjar-la a la teva xarxa social, socapullointegral...”, això sense considerar als que es creuen que per tenir una càmera i el dit fàcil (ahhh, si encara s’haguessin de pagar les fotos com abans, quan d’aquests ho deixarien estar...), i es creuen esdevenir uns fotògrafs de collons i no toca més que patir la imatge que tothom intenta fotografiar de forma que només ells entenen; i el “punt de vista personal” passa a ser una còpia més del “punt de vista original”, i fet i fotut si es volen bones fotografies res millor que comprar-se un llibre d’imatges o fotografies i de pas activem l’economia del lloc on hem estat i no fem patir al personal... això sense considerar els imbècils que t’envien dia si i dia també invitacions a saber (entre altres i sense voler ser limitatiu): granges virtuals, pesca virtual, mascotes virtuals, vaja unes tocades de collons poc “virtuals” i força reals; això sense comptar (i ja ho he dit en altres ocasions), aquells que et fan partícips de la seva promiscuïtat a l’hora de penjar fotos i et veus directament involucrat en una orgia d’imatges on tu no ets més que una demostració de lo bé que s’ho passen i de la quantitat d’amics que els imbeciloides aquells tenen, i finalment les invitacions a fer testos, a unir-te a grups d’interès i a altres merdes vàries que et fan pensar en que si mai has considerat com a possible amic algú tan subnormal és que tu mateix massa bé no estàs, ara bé i des d’aquí tot i sabent que hi ha feisbuqueros sense remei us recomano que us associeu al grup de “Contrólame mi espacio aereo” (recomanació només destinat a fèmines), que ja són collons que només tingui constància que em llegeixen dones i que quasi totes les persones que tinc com a “seguidors” siguin dones... això demostra que per molt que ho intenti aquesta merda de blog té un cert punt sentimental i emotiu que el fa amè per les dones... ainsss, hauré d’esforçar-me en posts posteriors per tal de recuperar públic masculí (tot sigui que no em titllin de sexista), ara bé (idea que acaba d’explotar al meu curt senderi), totes que aquestes feministes i igualitaristes no se’n van al llit amb tants homes com dones, així com volen donar exemple d’igualitarisme?...